Trencar amb el rol de dona

La Laura era una noia alta, de les més altes de la seva edat, per descomptat més alta que els nois, als 18 anys la Laura a més era una dona forta, bé, era una persona atlètica, i el seu pare li feia càlculs d'on calia que s'aprimés per "millorar el seu cos", com aquell que construeix una casa. Pel que fa a la forma de vestir,no li agradava vestir com havien de vestir les dones, almenys sempre, que si pintar-se que si posar-se faldilles, ella vestia com li venia de gust, un cops es pentinava altres no, uns cops es depilava altres no, un cops es posava faldilla i altres el pantaló més desfet que trobava per casa. Però aquesta anarquia no li va durar gaire,entre el pare, les amigues i la seva germana es va deixar assessorar per altres i va tractar de vestir com elles, però no va funcionar, amb ella se li notava molt que era una dona una mica diferent, ni pitjor ni millor, diferent i el món que l'envoltava li deia un cop i un altre.

Pel que fa al caràcter, era una persona de prendre la iniciativa, era una persona que sempre mostrava i sentia molta distància emocional però no física com l'havia viscut amb els seus pares, per això quan feia una amistat, li costava molt separar-se'n emocionalment i menys físicament perquè sempre li havia faltat aquella fusió i les emocions li trigaven molt a apropar-se a l'altra tant que sovint l'altra ja s'havia després i ella encara ho estava intentant, però ja li tocava la separació física amb la qual hi tenia experiència, bé com a moltes altres dones, en això sí s'hi assemblava, sempre educades en la fusió perpetua als pares paral·lela a la distància emocional, una situació realment esquizofrènica. La Laura havia trencat amb allò del lligam físic però el vincle emocional no el podia gestionar tant bé i no ho sabia desfer de forma progressiva, perquè tampoc no el sabia fer, necessitava molt de temps. De manera que a cada separació que per ella era una frustració es tancava i practicava la separació física amb tota rigidessa, aquesta podia dura fins més d'un any.

En general no tenia massa amics, els nois en els ambients corrents eren tots massa quadriculats quan al tipus de dona que tenien en ment a l'hora de veure's acompanyats, i per descomptat ella tenia molt comprovava com s'havia de notar i molt que les dones que els acompanyaven, havien de ser tal com ells havien vist a la televisió: amb el rol social ben i ben marcat, sempre ben arreglades i ells eren els mascles els que governaven el vaixell, sempre més alts que elles o més grans per poder exercir el seu rol de protecció. Bé, hi havia d'aquests o dels que volien una joia al costat, una joia cara, una dona amb influències i reconeixement social.

Fos com fos, la Laura, en canvi, no volia això ni era això, i no ho portava gens bé, així la Laura tenia moltes amigues però de nois amics en tenia pocs. De vegades coneixia algú que ella pensava que era diferent, però només havien de passar dos mesos per veure que tenia els mateixos xips que els altres nois, les companyes havien de ser sempre molt com les dones-rols convencionals de la televisió. Era impossible, ho intentava un cop i un altre i res, estaven devorats pels esterotips, com en un país on haguessin aterrat els aliens i els haguessin alienat la consciència a tots.

Per sort, els que sempre volien estar amb la Laura eren els infants, sempre volien estar amb ella, perquè sempre jugava amb ells. La venien a buscar a casa, l'arrossegaven fins a la platja, la feien jugar a jocs diversos, ella era una més i important a les seves sortides. La Laura n'estava molt contenta i agraïa que almenys algú del planeta la valorés, perquè de vegades la sensació era de ser de fora del planeta, les coses no podien ser com volíem sinó com havien de ser, pensava la Laura.

Ah, també l'estimaven molt els animals, l'adoraven perquè els parlava i els amanyagava, no tenia tanta mà com amb els infants, però déu n'hi do. I aquest era el destí fins fa ben poquet per les dones que no complien el rol social assignat en aquell país d'homes amb les entranyes alienades.

Però un bon dia les dones diferents es van fer fortes, molt fortes es van ajuntar amb les prostitutes, amb els homes també exclosos i van cremar totes les televisions i totes les tanques publicitàries i tots els aparadors on les dones sortien fent d'objectes perfectes i van fer teatre i es van despullar i van practicar sexe sense amor només amb respecte, com si fos un joc, perquè les prostitutes les van ajudar i van demostrar que tots el cossos i ments són iguals de valuosos i que això dels models era un crim, un crim contra la diversitat, un crim més dels milers que es feien al planeta (okupes, etc) que potenciava un model únic de persona amb un rol únic si era dona o si era home i amb un tipus de vida únic, que havia de consumir una sèrie de productes per complir aquell rol i això aquell grup de persones empoderades ho va decidir trencar amb contrainformació, perquè totes les persones tenen el seu lloc en aquest planeta.

Van iniciar una forta campanya d'alliberament de ments i moltes se'n va en sortir, altres no, altres es van quedar atrapades perquè no podien pensar que hi hagués res millor. Altres es van alliberar a mitges bé, hi va haver de tot. La Laura es va posar molt contenta perquè de sobte es va trobar envoltada de molta gent que no era com la tele deia que havien de ser les dones i els homes, molta gent que era home i dona alhora, molta gent a qui li importava poc si se li deia dona o home. Tot allò va ser molt divertit i la Laura va ser molt feliç.