Transparències

Un relat de: Mercè Bellfort

TRANSPARÈNCIES



La façana té una línia arquitectònica innovadora. Consta d´un edifici només de quatre plantes amb uns enormes finestrals de vidre encarats al mar.
El lloc és preciós, però té un inconvenient: entre la humitat i el vent els vidres queden plens de salabror.
Cal trobar una solució ràpida davant aquest petit contratemps. El president de l´escala, amb l´aprovació prèvia de tots els veïns, acaba de contractar el servei d´en Tomàs, un jove treballador del ram que té unes mans d´or.
És eficient, simpàtic, un xic tafanerot, però, per damunt de tot, discret.
En aquest ofici ha après que la discreció és un punt a favor seu si vol seguir guanyant-se el pa de cada dia.
N´ha vist de tots colors: des de trobades efusives de parelles furtives fins a baralles espectaculars de matrimonis, passant per "col·locons" d´adolescents aprofitant l´absència dels progenitors.
Ell, amb la seva granota blau elèctric i els seus estris de neteja ha viscut petits bocins d´altres vides.
Avui, ara, està a punt d´estrenar-se com a netejavidres del nou edifici. Darrerament ha plogut molt i cal fer una bona passada a tots els vidres.
Els seus propietaris tenen dret, després dels astronòmics preus que han pagat, a gaudir d´aquella vista marítima amb gran nitidesa. Només faltaria!
En Tomàs truca el timbre i, sorprès, veu a través del vidre un home vestit d´uniforme. És en Joaquim, el porter, un senyor de certa edat, grassonet i de poca empenta.
Obre la porta amb el gest indiferent que el caracteritza i, després de fer l´obligada presentació, es disposen a ocupar els seus respectius llocs de treball.
En Tomàs puja al terrat i des d´allà es despenja àgilment amb l´ajuda de la corda que sostindrà el seu cos ben cenyit per l´arnès fins que enllesteixi la feina.
Comença, com sempre, taral·lejant la primera cançó que li ve al cap i així va fent fins que veu quelcom interessant. Llavors calla en sec i observa mentre mou els braços, vaja, mentre treballa.
En el quart pis sembla ser que encara estan de mudances: moltes caixes per desempaquetar en són la prova. No es veu ni una ànima.
Bé, ell va fent i s´apropa al tercer. Aquí sí que hi ha moguda. Corredisses de canalla que s´empaita amunt i avall de la immensa sala d´estar sense que, aparentment, ningú els controli. Després d´uns segons s´adona que anava errat perquè la minyona trenca aquella cridòria amb un gran crit que els fa formar a tots en un tres i no res.
-Això és autoritat, què caram!-pensa en Tomàs. Si no se´ls posa fre aquestes bestioletes encara se la cruspiran viva.
Atura uns instants la seva feina per fer la reflexió de com podrà ser de difícil educar el fill que està esperant. Se´n deslliura de l´assumpte tornant a cantar.
Descendeix cap al segon pis.
Amb quina sorpresa es trobarà aquí? Ni ell mateix ho sap. S´amorra tant al vidre que el pobre home de dins que té el pinzell a la mà el llença de l´ensurt. El pintor en qüestió s´està preparant per plasmar a la tela una de les millors vistes que té davant els seus ulls, però…Plof! De cop li apareix un rostre distorsionat amb la boca i el nas enclastats al vidre que l´allunyen de la seva fase contemplativa-creativa.
-Home, què fa ara?- li diu a en Tomàs.
Ell, còmodament penjat, li respon:
-Una cosa molt important per a vostè. Sense mi la seva obra no seria el que serà. Observi com en un parell de passades tot quedarà transparent.
Tal dit, tal fet. En Tomàs, ben cofoi, és ben conscient que, d´alguna manera, les seves mans també acaben de contribuir a embellir el futur quadre.
Quan es disposa a netejar els vidres del primer pis sent una veu incisiva que el crida:
-Senyor Tomàs, senyor Tomàs!- el demana en Joaquim.
-Mani´m… Passa quelcom?
-Sí senyor, hauria de baixar ara mateix. Es tracta de la senyoreta Mireia, la veïna del primer.
En un obrir i tancar d´ulls ja tenim el nostre Tomàs a primera línia de combat.
Efectivament, en Joaquim reclama la seva ajuda pensant que en Tomàs li treurà les castanyes del foc.
El cas és que la Mireia ha fet un truc al porter per comunicar-li que s´ha cremat la mà a la cuina. Està sola a casa i ningú no pot atendre-la.
Amb quatre gambades en Tomàs arriba al primer pis i es troba la porta mig oberta. Entra corrents cercant la cuina. No hi ha ningú ni se sent cap flaire estranya. S´adreça cap al saló i veu que els sofàs són buits.
De sobte sent una veueta des del fons del passadís. Comença a obrir estances fins que troba la pertinent.
Ella l´espera ajaguda damunt el llit amb una brusa blanca transparent.
-Ostres!-exclama sorprès en Tomàs. I la ferida?
-Ja està curada, tot ha estat un muntatge-tonteja ella.
-I de pel·lícula, noia!- afegeix ell.
La jove, amb les neurones activades per la imaginació, ni s´ha adonat de la cara d´astorat que mostra ell. Ha posat la directa suposant que el jove de l´exterior podria apaivagar la fam corporal que arrossega de fa dies.
Ell, tot acalorat i confós, s´aparta d´ella entonant aquella famosa cançó: "Bye, bye, love. Bye, bye, sweet caress. Hello loneliness…I think I´m gonna cry"
Baixa les escales clarament desconcertat per la situació insòlita que se li acaba de presentar.
Es retroba amb en Joaquim al peu de l´escala, el qual li pregunta:
-Ha sigut gaire greu l´accident, senyor?
En Tomàs li respon:
-Veurà, la veritat és que no. Amb un parell de galledes d´aigua ben freda he aconseguit controlar el foc.
Surt de l´edifici pensant en el bombonet que acaba de rebutjar.
Sens dubte el cigronet que l´espera a casa li ha fet veure la realitat amb una transparència inimaginable.





Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    El text en un arxiu en word annex a l'email

    La imatge [ si et sembla que s'escau ] també com annex

    Felicitats !!!

    Antonio Mora Vergés
    www.guimera.info

  • Detallista[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008 | Valoració: 10

    Un relat divertit el teu en una primera lectura, que m'ha fet passar una bona estona. T'ho agraeixo, Mercè!

    A més, quan hom pensa en el que ha llegit, s'adona que hi ha diferents nivells en relleu, i que segons la profunditat amb què es miri, segons el recurs de descripció de l'escena amb que una es quedi, o el foc on centralitzi la mirada, la història agafa diferents camins...
    Vull dir que, tot i el to humorístic evident que li has donat, no puc per menys d'imaginar a la Mireia, la jove del primer, amb la seva brusa transparent allà al llit, les cames semiobertes i... xopa de cap a peus, després de rebre dues galledes d'aigua ben freda que potser li han apagat el foc, però que de ben segur no li han fet passar la fam! oooh! pobreta, quin drama humà! jajaja!

    Ara tornant a parlar seriosament, penso que ho has treballat des d'un punt de vista interessant, detallista i original, en mirar finestra per finestra de fora cap endins de les vides que habiten l'edifici. Seguint la tradició, em permeto oferir-te Mirades i miratges, on parteixo de la situació contrària.

    Per celebrar la lectura i la nostra coincidència, t'envio una abraçada des de casa meva: estigues atenta per si sents uns copets als vidres de la finestra...
    Unaquimera

  • Original[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 01-06-2008 | Valoració: 7

    Trobo que el relat és molt original i dinàmic, a l'hora que està ben redactat. Tanmateix, potser s'hagués pogut treure més profit de la idea. Enhorabona.

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 27-05-2008 | Valoració: 10


    Una història amb tons irònics i clarament humorística que m'ha deixat bocabadat per la seva fluïdesa, amb alguns detalls (com el del quadre del pintor) gairebé surrealistes. Encara que hagués preferit un altre final (sí, ja pots pensar malament) el joc de paraules que has fet amb el títol (clarament suggeridor) i la resolució del relat m'ha deixat un bon sabor de boca. Per cert, a mí també m'agrada la canço de Simon i Garfunkel (has sentit la versió que en va fer Bob Fosse a "All that's jazz"?)
    Espero que et trobis millor. Com a mínim de creativitat veig que vas molt bé. Petons!

  • Salutacions[Ofensiu]
    jos monts | 27-05-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat
    Si...si hi han oficis ben compromesos.
    No tothom es comportaria com el Tomàs.
    El teu relat ha acabat "be".
    El cigronet li farà un bon sopar i al llit al recompensarà.
    Arreveure.

Valoració mitja: 9.5