Tot allò privat també és públic, món de dones.

Un relat de: llacuna

Quan aquesta afirmació vol ser executada per les dones, a mi personalment em venen calfreds i tremolors per tot arreu és com una decisió esquizofrènica, tants anys d'haver d'amagar coses, que només eren meves, les meves desgràcies. Era tant fàcil sentir-se absurda explicant quelcom! Només hi faltava ell, una persona que no em reconegués públicament que em digués que només em preocupava de coses personals, com donant-me a entendre que era una petita mamarratxa, mitja dona i no una dona sencera que només s'ocupa de coses petites. Qui és lícit per a emetre una opinió així sobre algú?

Què sap aquella persona de tot allò que succeeix al món? Ell, home, que sí, parla de conflictes, però al final amb unes cantarelles que ja són rutina, i que mai, mai, baixen a la fondària de les arrels perquè li manquen creativitat, visió global i experiència pràctica sobretot, masses hores de blablabla. I de sobte, una dona amb les seves preocupacions femenines ridícules! Quanta estupidesa resta encara al món! Deixem que s'emprenyin i se sentin superiorment ridículs davant la creativitat sorpresa que altera el seu cervell quadriculat, una persona que a banda de parlar, poca cosa més fa. Qui és ell per tornar a limitar el món de les dones, de mi, una dona i de totes, tinguem estudis o no! Tantes idees novedoses hi ha al món com per a fer callar a qui encara no ha intervingut?

No us espanteu, no ens espantem quan un mascle prepotent, això un home respectuós no ho farà mai, ens diu de què hem de parlar al món, què és allò important, cal obrir nous camins que ells ni tant sols imaginen, cal explicar el mon amb ulls de dones, i sí, tot i que algunes no ho creieu, això serà una manera molt diferent i sensible d'explicar el món! I dir que ho fem des del nostre ulls no serà un estigma pels nostres escrits, serà un valor afegit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer