Topless

Un amic meu que està sempre al corrent de totes les modes i costums que imposen els canvis socials sosté una teoria (i mai millor emprat el terme sostenir) que diu que des de que el PP va guanyar les eleccions no es veu tant personal femení prenent el sol i banyant-se en topless. Davant el meu inevitable comentari referit a que en el darrer bienni socialista les coses haurien d'haver anat a millor ell defensa la seva hipòtesi de treball argumentant una certa inèrcia generada pel cansament davant uns canvis de poder tan sobtats i alhora profunds en les altes instàncies del país.
Excitada la meva curiositat per aquesta extraordinària capacitat de síntesi del meu amic i després de moltes nits d'insomni a la recerca de l'arrel del problema, m'he deixat arrossegar en el túnel del temps per emprendre un viatge enrere cap als albors de la democràcia i reviure aquells primers despreniments de parts superiors de bikinis o arromangaments fins a la cintura de banyadors femenins. Certament hi va haver una època en que primer les estrangeres i després, veient que no passava res, les belleses locals varen gosar, en un gest clarament subversiu i obviant el que diran, deixar en llibertat les seves protuberàncies coronades i experimentar en la seva carn les mirades encuriosides i fins i tot lúbriques dels mascles oriünds. Les passants eren contemplades com Afrodites sortint de les aigües, sense més, desitjos eteris que poblaven els somnis de les càlides nits d'estiu però les glòries domèstiques varen suscitar, en aquells moments, tot tipus de comentaris sobre la grandària, fermesa, consistència i turgència de les parts de la seva anatomia ocultes fins aquell moment per a la gran majoria dels mortals vilatans. Aquests fets revolucionaris varen provocar alguna decepció al desmentir la realitat les expectatives creades al caliu de més d'una eixelebrada conversa masculina.
Encara que actualment es pot veure algun pectoral escadusser, aquella proliferació d'alegries visuals que va suposar el fet històric que l'esquerra arribés al poder després de tants anys ha entrat en franca decadència i no estaria de més que les autoritats municipals prenguessin mesures urgents davant l'extraordinària gravetat del fets i combatessin l'onada puritanista que ens envaeix organitzant alguna competició de waterpolo femení sense regles o un concurs de samarretes mullades. Estic segur que molts agrairíem aquest gest clar i rotund per promoure el turisme local.