Titoles de suro

Un relat de: Tanganika
Una vegada hi havia un home que feia lustres que es dedicava a fer fotocòpies. Per a empreses i per a particulars i, és clar, per a ell mateix. Començava a estar-ne cremat.

Es deia Telesfor, tot i que, escurçant a la catalana, era més conegut com a Lesfor.

L'esforç de Lesfor per viure d'aquella manera tan màquina copia i vés posant paper l'estava esgotant en el més profund del seu ésser. Intentava esbargir-se menjant crispetes de colors amb sucre o mel o sal atlàntica i a vegades -només a vegades- se'n sortia. Acostumava a ser els dimecres, quan la seva dona la Lògia (Eulògia pels papers oficials, hipoteca més que inclosa) era al pati escrivint versos sobre petons tot suspirant, que queda molt bé.

'Els petons dels dimecres són de seda lila/ de teranyina que brilla/ amb gust de canyella/ i picantor de gingebre.'

Ell no entenia res. Volia aixecar-li la faldilla i remenar-li els baixos i fotre un polvo sota el presseguer i en acabat hi ha gent que fuma o que parla o que besa (és el que la Lògia hagués volgut), en Lesfor s'enfilava a l'arbre a comptar els fruits i comprovar que els ànecs muts no haguessin intentat tastar-los, cosa prohibidíssima i escrita en un avís gros que ell havia imprès i plastificat amb aquell posat de front arronsat i ullets estranys tan propi d'ell.

Tenien en aquell pati-hort-jardí tipus Monet impressionista una desena d'aquells palmípedes. Els tenien perquè eren muts i allò donava molta serenor. La Lògia ho trobava més que lògic i es confessava amb ells de les seves frustracions mentre en Lesfor guillotinava gruixos de folis per fer llibretes espiralitzades per encàrrec.
La dona començava a odiar-lo. Que s'espiralitzés el pito i la deixés, caram!

Ho va aconseguir. Cremat ell i fastiguejada ella, la separació va ser un dit i fet.

Van matar els ànecs -que no van poder dir ni piu- i els van menjar amb peres. No, amb préssecs i sense presses, que allò era una celebració de comiat ben feta.

La Lògia va desaparèixer del mapa de Lesfor.

I ell es va posar el trajo de nuvi perquè no anava gaire granat, va respirar com si neixés de nou i abillat de color sèpia, la corbata taronja i unes velles xiruques de quantes hores passades quanta alegria fas reviure al meu cor va dirigir-se -amb un scooter que va pispar a un marrec- a un bosc d'alzines.

Tenia un pinyo fixo al cap i quan això passa els obstacles són formiguetes que esclafes sense compassió.

Tant de temps fent còpies el seu cervell s'havia tornat un copiador expert, per dir-ho d'alguna manera. Es considerava un artista i volia demostrar-s'ho.

Va arrencar el suro dels troncs dels arbres (que van agafar fred i vergonya pel sobtat nudisme) i va entendre que la vida el somriuria. Somreia en pensar-ho, per anar conjuntat amb el cervell.

Aviat va ser en un convent de monges carmesilanes. Va trucar-hi per demanar aixopluc i oferir un article innovador cristià. La superiora, una dona alta i seca que devia fer metro noranta-nou, la gran Desidèria, tenia dèria pels homes decidits i fervorosos d'aspecte capellanístic i com que ell, a més, havia fotocopiat la Bíblia, el va donar per bo.

En Lesfor duia moscatell de pixats d'ànec i les va convidar al·legant que era un vi elegant de missa solemne. Totes aquelles religioses se'l van beure en un tres i no res.

A partir d'aquí tot va ser molt fàcil. En Lesfor els va prendre mides i va fabricar artesanalment les creus-miracle mentre elles dormien la mona i el mico.


En despertar-se es van trobar amb una safata plena d'uns objectes que no sabien què eren i que n'hi havia una per a cada una.

-Són creus-miracle. Porten benestar, pau, alliberació. Cadascuna val cent euros. M'ha inspirat el Diví.


Les va vendre totes sabent que quan tornés a passar per allà tindria més demanda. Va marxar xiulant a un restaurant de cinc estrelles a atipar-se i al puticlub més selecte per fer postres.

Les monges es van penjar aquelles creus que, segons una que era bòrnia, estaven força malfetes però que s'han de saber perdonar els errors.
I el van ben perdonar. El van lloar. Perquè aquella nit...
Aquella nit cap monja no va evitar excitar-se amb allò que era una titola a mida exacta de les seves profunditats més profundes i que preses d'atacs de luxúria s'hi anaven introduint. Quin tacte, el del suro! Quina perfecció!



La Lògia, per la seva banda, també va dirigir-se al convent. Digues que la vida té casualitats. Se sentia més poètica que mai. Sentia la decadència de l'abandó volgut i allò li obria portes místiques. Havia paït bé els ànecs i els becs els feia servir de mànecs de les sis portes de la roulotte que va aparcar per allà per oblidar-la. Volia fer un vot per una vida pura i ingressar en aquella santa casa.

I sí, sí, que faria un bot. No l'obrien i va entrar. Tot era a les fosques. No resaven?
Se sentien gemecs gens desesperats.
Se li va dibuixar un interrogant a la cara petit perquè intuïa de què anava.
I va presenciar com aquelles dones recloses en la castedat es deixaven anar. Especialment la gran monja Desidèria que neguitosament enganxava amb cel·lo el que de tant d'usar s'havia trencat mentre plorava amargament.

La Lògia es va escandalitzar. Aleshores va veure per terra una fotocòpia de l'evangeli segons Sant Pascasi.




* A orelles de l'autora del relat ha arribat l'assassinat de Lesfor (li van trobar becs d'ànecs als intestins), l'ingrés de Lògia en un centre de dia i de nit amb presa de pastilles regula-eixos neuronals cada mitja hora i la reconversió d'un convent en casa de barrets...en un espai natural amb moltes sureres.

Comentaris

  • Món-espai-deliri[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 16-08-2013 | Valoració: 10

    Curiós relat que t'atrapa des del primer moment i t'endinsa en un món-espai-deliri sorprenent on tot sembla lògic i possible. Eròtic? Sí, però també molt imaginatiu i ple d'humor. Felicitats!

  • M'agrada[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 06-02-2013

    la manera en que fas avançar la història, com no abuses dels espais coneguts en els relats eròtics i mires amb sentit de l'humor una història que no deixa de ser tràgica.

    Felicitats per un relatben encertat.

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).