Títol

Hi ha feines molt dures i penso que perquè una societat funciones caldria que tothom les hi provés per un temps, potser així podria valorar la duresa que impliquen algunes tasques. Tots i totes tenim dret a arribar a casa com a màxim a les 8h, sopar amb els nostres éssers estimats i fer la digestió correctament en aquest temps que necessitem per a relaxar-nos. Així que personalment, haig de dir que no sóc partidària d'allargar les jornades laborals, perquè això de sopar i descansar i estimar una estona cada dia és el nostre aliment vital de cada dia. I és hipòcrita i egoista, pensar que està bé que hagi gent sense papers perquè facin aquestes feines. No n'hi ha prou fent un donatiu a no sé quina ONG on encara pitjor, ni fer-lo. Això no és solucionar les coses! Allò que està clar és que no cal deixar aquestes tasques, per la gent pobre, sensible, marginada, immigrant etc. Això és classisme i racisme elevat al màxim exponent. No val perseguir objectius econòmics o d'èxit personal a canvi d'explotar els altres o comprar-los amb diners. Una compra miserable que posa en lloc la seva dignitat, la dignitat que molta gent per desgràcia no ha pogut ni tant sols assolir-hi, perquè no han ni tingut temps. Ocupant-se per saber què menjarà demà o aquesta nit i sota quin sostre dormirà. Mentre que això no estigui solventat aquí mateix, penós serà el model que podrem extrapolar a l'estranger.
El meu cas és el de treballadora pel mediambient i penso: reciclar la matèria orgànica és important sí, i molt! Però un poble pobre i estressat té molts més probabilitats de deixar-se de preocupar pel medi-ambient que no un poble ric o tranquil que és una gran riquesa també, sinó més. Això no justifica que per ser pobre ens haguem d'oblidar de reciclar, no! Aquest dies fent la campanya he vist gent pobre, pobríssima! Recordo un home a qui li vaig dir que havia de reciclar les restes de menjar i tot somrient em deia, -Jo no menjo carn, ni peix, tampoc ous-. En la seva situació de pobresa podria ser ben possible. Segur que a pobles rics, això no passa. Segur que a pobles amb un índex d'alfabetització més alt, això no passa. Primer hem de tenir els drets bàsics de salut, menjar i sostre garantits, sinó totes les polítiques culturals i mediambientals, seran vistes per la gent en situació precària com una pantomima. I serà una gran desgràcia que uns vegem els altres com bèsties que ignoren tots i els altres als uns com rics que tot ho tenen fàcil: sobretot parlar. Cal repartir els recursos i garantir els drets bàsics. I cal prendre les decisions entre tots i fer desaparèixer les fronteres econòmiques ja