Tinc una paraula, que és com unes quantes lletres juntes i, que quan s’ajunten amb més paraules es converteixen en una lletra

Us explico:

Hi ha un projecte en el qual se m’ha involucrat, amb el meu consentiment, això sí, que consti en acta, que s’anomena “Tens la paraula” i que m’encabrita, que vol dir que em torna lerileri, és a dir, que fa desviure’m, en altres paraules: és molt engrescador. Ja m’enteneu. La possibilitat de tenir un espai tant guay com el Palau Alòs, al barri de Sant Pere, en el districte de Ciutat Vella a Barcelona, per fer-hi dolenteries literàries m’entusiasma moltíssim. El fet és que es pretén donar sortida a ràdio-teatres, recitals poètics, tallers d’escriptura i de lectura d’altres autors. Això em mola moltíssim!

De jove no sé si m’agradava més el cinema o el teatre, de manera que anava al cinema i al teatre de tant en tant per experimentar el cinema i el teatre en les meves vísceres i així saber on havia d’anar. Vaig experimentar molt cinema i molt teatre i després, tot d’una em vaig cansar i vaig deixar d’anar al teatre i al cinema. Va ser quan vaig decidir escriure, i vaig començar a escriure i no podia parar d’escriure. Segueixo sense poder parar d’escriure i em sembla que he de tornar als orígens: a veure cinema i teatre, però des de l’òptica d’un escriptor que surt a llibres com “Miscel•lània poètica”.

Dit això, fa un munt d’anys vaig veure en un Telenotícies que s’havia mort Eugène Ionescu, autor de teatre de l’absurd. I avui he decidit que buscaria informació del teatre de l’absurd i he trobat aquesta joia a la Viquipèdia:

“El Teatre de l'absurd és un gènere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX. Va ser encunyat pel crític Martin Esslin que va utilitzar-lo com a títol d'un llibre seu del 1962. Esslin considera que el treball d'aquests autors consisteix en una articulació artística del concepte filosòfic de l'absurd de l'existència, propi d’Albert Camus. Les característiques peculiars del teatre de l'absurd són l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial. L'estructura tradicional (trama d'esdeveniments, concatenació, resolució) és substituïda per una alògica i insignificant successió de situacions, relacionades per una feble i efímera traça (un estat d'ànim o una emoció).

El teatre de l'absurd es caracteritza per diàlegs aparentment sense significat, repetitius i dramàtics sense connexions lògiques que creen una atmòsfera de somni. Si en el passat aquest tipus de teatre era només portador de dramatisme, recentment el públic ha descobert també el seu vessant tragicòmic.
Escriptors del teatre de l'absurd destacables són Samuel Beckett, Jean Genet, Eugène Ionesco, Tom Stoppard, Arthur Adamov, Harold Pinter, Stanislav Stratiev i Alfred Jarry. En llengua catalana, cal destacar Manuel de Pedrolo.”
M’agradaria analitzar i estudiar una mica el teatre de l’absurd i els autors que en fan o n’han fet en algun moment. Algun dia!

De més petit llegia còmics: el “Cavall fort”, “Mortadelo y Filemón”, “Astèrix i Obèlix”, algun de Corsaris, etc. M’encanten els diàlegs i les vinyetes de l’Ibañez dels Mortadelos, aprecio les expressions genuïnes i els dibuixos superguays d’Uderzo y Goscinny i m’ho he passat molt bé amb “Ot el Bruixot” d’aquell còmic de Moià.
Acabo de buscar informació de Milan Kundera, qui va escriure la novela: “La insuportable lleugeresa de l’ésser”, del qual he vist la pel•lícula, però no he llegit el llibre. El títol és molt descriptiu, penso que existir és tan insuportablement lleuger!!!!

Als 17 anys, quan feia COU vaig escriure una redacció que el meu professor la va qualificar de “nihilista-existencialista” i li dono la raó. Llavors tenia una psicologia bastant destructiva i destructora, però he madurat, a més, un dia es va decidir des d’un despatx que tothom tindria internet i gràcies a això ara sóc més aviat creatiu.

La filosofia m’apassiona. Fa poc vaig imprimir la biografia de 8 filòsofs que vaig trobar a la Viquipèdia i entre els quals hi ha francesos, alemanys, austríacs o noruecs. M’encanten els existencialistes i els racionalistes, sense oblidar les demés escoles o tendències.

I dit això se m’han acabat les idees, serà que he d’anar a dormir?

Bona nit al matí!


______________
llamphollande!