The Beach

"Sun is shining tonight. The sun, the moon, the city lights. I can't remember where I am. It could be Cannes, St Tropez, or Tahiti. Give me some oil. I like to be greasy and tanned, sand in my hair. I forgot my sunglasses. Oh, we should send a postcard to the label. It must be freezing in Munich right now. One more thing. My glass of Martini dry is empty. More ice next time. I hope there is new stuff from Detroit at the record shop when I'm back."

Miss Kittin and The Hacker - The Beach

No puc parar d'escoltar aquesta cançó, ara que estic tan cremat de tot plegat. Em relaxa, em recomforta, em fa sentir en una platja amb ulleres de sol gaudint de la vida i somniant grans projectes, on res no importa. Em ve al cap la imatge d'aquella platja libanesa, cardant-nos vi amb els amics a les quatre de la tarda mentre un dj's punxaven techno de l'estil de la cançó, i d'altres èxits comercials. Amb la gent ballant a la barra, i a la sorra, el sol alt a l'est, ponent-se sobre la mar, i l'aigua sortint d'uns sortidors al sostre del xiringuito. Tot plegat molt occidental, i què? I fastigosament divertit. Però era vida això. I coses com aquestes són les que et mantenen viu quan tot és fosc, o fred, o no veus la llum.

La musiqueta, el relax, les ganes de ballar i d'anar endavant. L'esperança de reviure moments així, i d'intuir-los amb un mp3. Sun is shining tonigh. The sun, the moon, the city lights. I can't remember where I am.

Well, sure I can. Anyway, I don't want to. I don't have to. So I won't.