Davallar als inferns

Dels plaers ràpids. L'alegria fugisera, i fàcil, davant la quotidianitat tranquil·la. Allò que et vas fotre, aquella festa que vas anar, aquell petó que vas fer o la porta errònia on acabares aquella nit de xerrera i descontrol.

La certesa, breu, d'haver fet bé. Poc després, el món fen-t'ho pagar, llençant-ne a l'avenc amb el cap lligat a un globus aerostàtic. Només ens resten les flames de l'infern i el patiment abans d'arribar-hi, el suplici d'estar-se entre la realitat i els somnis, lluitant contra la gravetat. Tot està perdut.