Cercador
Sempre ens quedarà Akbou
Un relat de: feldenQueia el sol,
l'Idir i la JSK,
eren els nostres sons,
s'esdevenien el món.
Ballar, viure,
i somriure.
Perdre el temps,
guanyar-li la partida,
aquelles estones compartides,
en un estiu a la Cabília.
Viure,
viure,
somriure.
Tenien tan poc...
tant que ens han donat.
Records per a una vida,
o una vida per a recordar?
Tant és,
ja ha estat.
Crear,
somiar,
i seguir somiant...
pensar en un món apart,
en el nostre,
amb els nostres,
amb nosaltres.
Aturar tot allò que no importa,
congelar-ne la calidesa,
el sol cremava, i què!
i el cor també!, i què!
i què!
Si per uns dies tot havia estat viure,
viure, i viure...
i què! No cal tornar-ho a fer.
i què! Si la fi s'esdevé...
i què!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un cop més, venuts a Espanya
- Davallar als inferns
- C'est l'amour! (o allò que importa) - 2
- The Beach
- Crisi Nacionalista - Identitària (CNI)
- I no tornaran
- I que arribi l'estiu!
- Estimo els espanyols
- La seva pell
- Conduir de nit
- Sempre ens quedarà Akbou
- Operació Onze de Setembre - C.E. Almobirres
- La màquina del temps
- I'm in love (again!) xD
- Allò que ens queda i ja no hi és...