Allò que ens queda i ja no hi és...

Un relat de: felden

"Tinc un avi
amb la barba blanca
i una pipa encesa
que tan sols fa fum!
Que m'explica contes
de naus perdudes
enmig de les ones,
que estima tots els peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
i encara ara és un bon mariner!"

Me n'anava a dormir i m'he mirat al mirall. De sobte, sense saber el perquè, i no tinc pas cap necessitat de saber-lo, m'ha vingut al cap aquesta cançó. Cançó d'una infantesa i records del que era la meva vida.

Tot això ja no tornarà. Podré sentir la cançó, i ser feliç, però ja no podré gaudir-la com abans. M'agradava, perquè sí. I per això la recordo.

Però ara ja només són records, no pas un fet sense cap mena de càrrega emocional. I això és el que més enyoro i em fa saltar les llàgrimes als ulls. La innocència de l'edat en que la cantava vora un foc ja no tornarà. Descobria el món. Ara ja en conec la majoria. I aquella sensació d'embaladir-se davant el no-res, ja no es repetirà com abans. Em queden els records. M'han fet a mi mateix, i ja està.

I em queda també el desig darrer que mon germà també la canti, i que molts nens ho facin. Estimant la nostra cultura popular és com s'estimaran el país quan siguin com nosaltres i recordin aquelles cançons i els valors que s'hi transmetien. O no calen ni els valors. Tan sols les bones estones compartides. Perquè em temo que cada cop ens queda menys del país de la cançó... l'avi s'està morint, la pipa s'apaga, i ja no viurà entre barques, platges, sinó entre ciment i blocs...

D'acord, ens fem grans i ho hem d'assumir. Però envejo en Peter Pan.

Comentaris

  • Bona poesia[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 16-11-2004 | Valoració: 8

    ës el tipus de poesia que m´agrada, té sentiment i l´escrit nostàlgia. endavant.
    (orchid)

  • Bona poesia[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 16-11-2004 | Valoració: 8

    ës el tipus de poesia que m´agrada, té sentiment i a la vegada rima. endavant.
    (orchid)

Valoració mitja: 8.33