I no tornaran

No tornaran aquelles nits de festa,
ni les seves ressaques,
ni tan sols les miradetes.

Ni les noies, ni les begudes;
ni tan sols els porros,
i ni els companys.

Aquells que saludàvem perquè sí,
perquè volíem,
sovint sense recordar-ne el nom.

El darrer tren ja va passar,
les estacions mai seran les d'abans,
són ja a la memòria.

I malgrat tot seguirem tornant-hi,
sense perdre l'esperança
del proper tren.

Del proper, del darrer,
de qualsevol que ens els retorni,
als que ja no són.

No són sinó records,
amargs, d'amistats
arrabassades pel temps.

Que tornin, siusplau.
Un darrer tren.
Siusplau.