T'estimo

Uau... no ho sé, m'han vingut ganes de llegir-lo en veu alta, rima molt, té músiqueta, dona gust de llegir... Algun dia ho he de fer, sempre em quedo amb ganes de recitar poemes amb veu alta i mai ho faig (la vergonyeta...:$) xDD... un dia m'hi posu ^^''... en fi, que me'n vaig del tema!
En fi, ha de ser bonic, oi? Segur que ha sigut molt maco sentir tot això... :P Devies estar eufòric mentre ho escribieess!! Es nota que et va rajar directament de l'ànimaa... =P
L'únic que no acaba d'estar bé x mi -que no és de contingut ni de res- és que quan he intentat recitar-lo faltaven comes i tal, ja ho veuràs, intenta-ho llegir en veu alta [wenu xDD, tampok kal! xo mira-t'ho :P], falten algunes comes i cosetes del pal...
Wenu pitiuet, cuida't molt!
Parlem un dia d'akestus walee? M'has d dunar cunsell! ^^

B
R
U
T
A
L

amunttttttttttttt
salut i revolta

ja et vaig dir una vegada que l'envejava, i ara, com més et conec, més motius en tinc. m'encanta el poema.

Jejeje! Estic contenta de que t'hagui anat bé el consell que et vaig donar... A vegades se'ns fa difícil dir a una persona tot allò que sentim per ella, tot allò que ens fa esperimentar, el que significa per nosaltres... Sabem que és el que em de dir, però quan esteim devant de la persona no sabem com començar, i després arribes a casa i comences a escriure i et surt tot. Per això se'ns fa més fàcil declarar-nos per escrit...
Pel que fa aquest poema és molt guapo, evoques de forma transparent el que sents per aquesta persona...
Esper que tot et vagui bé!

Papallona

saps? es molt bonic el teu poema.
Es maco estimar