Cercador
Tertúlia amb la Resignació i l'Acceptació
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Anava distret mirant a tort i a dret per un carrer del barri i me'l vaig trobar.
- Hola, Joan, et volia trobar.
- Hola, Follet. Sempre em trobes quan ho vols. Però vaja... accepto el teu joc de trobar-nos.
- Oi què bé ! Joan, acabes de pronunciar la paraula màgica... "accepto" !
- Què vols dir ?
- M'acompanyes ?
- A on ?
- A una Tertúlia
- Sobre ?
- Vine...
El vaig acompanyar. El meu amic Follet sempre m'havia fet propostes interessants.
Una taula quadrada enmig de la sala i dos personatges enfront.
Vaig preguntar al Follet:
- Qui són ?
- Resignació i Acceptació
- I què voleu fer ?
- És una tertúlia sobre el paper de cadascú.
Semblava curiós.... i tot seguit començà a parlar Resignació:
- Jo, Resignació, t'acuso a tu, Acceptació, d'haver inventat una paraula més fluixa i superficial sobre les situacions que les persones protagonitzen.
- Em sembla que això no és un Tribunal. És una tertúlia, més o menys amistosa, sobre les nostres identitats.
- Vols definir-te, doncs ?
- Jo, sóc Acceptació...
- I jo, Resignació.
- Vaja, encara que no vull reconèixer-te... em costa trobar-hi contingut, a la teva existència.
- Amb això vols dir que no m'acceptes.
- Ep ! T'accepto. Però vull que m'expliquis la teva passivitat resignada davant de certes situacions o esdeveniments.
- Davant de certes situacions cal resignar-se. És així. I no s'hi pot fer res.
- No hi estic d'acord ! Acceptant admets la realitat però obres la porta a una capacitat de reacció.
- No, Acceptació. No és pot fer res.
- Sí, Resignació. La situació és un punt i seguit.
- No, Acceptació. És un punt final.
- Final no aporta opcions, per continuar.
- I segons quina situació.... cal continuar-la. I ell contestà:
- Si vols viure, sí.
Una campana donà la Tertúlia per acabada.
Jo li vaig dir al Follet: Estic amb VIURE AMB ACCEPTACIÓ. I ell també afegí:
- D'acord, estimat Joan.
Comentaris
-
Accepto...[Ofensiu]joanalvol | 23-10-2009 | Valoració: 10
...qui vulgui resignar-se, però jo no. Cal sempre anar avant.
Xocants diàlegs per aprendre. Gràcies
-
Temptació davant d'opció[Ofensiu]Unaquimera | 17-10-2009
Crec, benvolgut Joan, que la resignació és una forta temptació, sobre tot davant de segons quines circumstàncies, mentre que l'acceptació és una opció que implica major activitat...
per dir-ho així, la resignació és un cau fosc, i l'acceptació un matalàs d'aquells que et permeten saltar i saltar sobre ells...
Potser si ho rumio una estona modifiqui la opinicó inicial, però en aquest moment ho deixo així i t'envio una abraçada de les bones boníssimes,
Unaquimera -
jeje[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-10-2009
reconec que m'he liat una micona, però el teu joc de paraules i de mots, i de com fas anar el diàleg, està força bé. Aquest follet et té ben enxampat amb les seves històries.
Una abraçada
Ferran
-
accepto l'acceptació![Ofensiu]Nyanga | 14-10-2009
Em quedo amb l'acceptació!
Tot i que masses vegades em resigno al costat d'aquesta mala companya de viatge i de tertulia que en diem resignació!
Gràcies per continuar escrivint! -
Ets genial com a filòsof[Ofensiu]JOANPG | 14-10-2009 | Valoració: 10
Tens una punyeteria innata a fer jocs de paraules o conceptes tant semblants que sovint ens passan sense adonant-se.
Resignació és el punt final. És tancar totes les portes i, si ho acceptem no modifiquem res però obrim una finestra a l'esperansa.
Bona pensada i el que és millor: bon parany per fer-nos pensar.
Una forta encaixada de JOAN. -
Curiós i reflexiu relat sobre[Ofensiu]Romy Ros | 14-10-2009 | Valoració: 10
dos actituds que ens poden acompanyar sovint i que no ens adonem de la diferència; sovint es confonen en la mística religiosa que ens han trasmés. M'has fet rumiar força...però al final he "acceptat" que amb "la resignació" no es pot discutir, ans tot ho assumeix resginadament! M'ha encantat el teu relat Joan.
Valoració mitja: 10