Cercador
TENDRA PRIMAVERA
Un relat de: Carles Girós Mascaró- Compartir:
brollar del cor del canalet:
Aigua dolça.
La cella del cel
amb tots els seus diamants
esgotà un plor.
M'acompanya el cautelós caminar del vent,
les seves petjades s'esborren a si mateixes.
L'aigua és cos,
ball de transparències.
Les arrels tremolen,
les fulles clamen,
la terra s'ofega...
Faig un solc,
descalço el sòl.
La mà de l'estimar
d'una vella olivera
em frega l'esquena;
Al voltant dels braços
d'un llimoner
caben grapats de sols.
Ja he acabat la feina,
les olors m'inunden...
De la terra humida
que ha quedat estesa:
ocells i cucs.
Són estels fets noble flama,
corxeres de rosada i llum,
lletres d'ales majúscules;
que es detenen fràgilment
i se'n van com fletxa viva.
Dels meus peus neixen arrels,
els arbres m'agermanen.
Els veig parlar entre ells:
converses d'aire i llum.
Miro callat:
les fulles respiren.
Escolto callat:
paraules pausades.
Em travessa un vent:
parlo callat.
PETIT COMENTARI
La primavera oficialment encara no ha arribat, però hi ha dies en què estira els seus dolços dits i un arriba a acariciar-li les flames dels dits imaginant que acabarà donant-li la mà. Un vol agafar la mà, apropar-se-la i abraçar-la, però també s'ha de ser pacient: cal esperar que ella ens abraci; el contrari seria una completa estupidesa fruit de la innocència.
Sí, cal esperar amics. Però, això sí, a la imaginació, al sentiment i al record, ja hi té el seu espai assegurat; és com si hi fos a casa seva. Aquests versos intenten capturar —amb una essència que pretén cohabitar amb la del haikú— una seqüència d'instants de l'arribada de la primavera pels que són una mica més impacients. Espero que els gaudiu.
Comentaris
-
molt bonic,[Ofensiu]Noia Targarina | 11-03-2023 | Valoració: 10
Bona vesprada,
Molt bonic el teu poema.
Una abraçada
Noia Targarina -
Cant a la primavera. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-03-2023 | Valoració: 10
Un poema ple de glòria i de bellesa que desperta la sensació a la primavera. Excita els seus versos fins al final. Has aconseguit un poema que canta per si sols. Amb molt bona rítmica.
Enhorabona, Carles.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Temps d'una espera[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 07-03-2023 | Valoració: 10
Bon dia Carles Girós Mascaró:
Un poema bell, acurat i d'observació.
Ansiem la primavera i no sabem esperar, voldríem que ja fos aquí per tot el que desperta.
Cada paraula està ben escollida, un bon equilibri entre el versos i els sentiments que transmets a partir d'ells.
A l'última estrofa m'ha encantat quan es converteix en arbre i els altres l'agermanen.
Una forta abraçada i gràcies per compartir,
Helena -
Quina bellesa....[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-03-2023 | Valoració: 10
de poema Carles. He quedat abstreta en la lectura, visualizant cada vers i cada paraula
que expreses de forma tan brillant
He gaudit molt , gràcies per compartir-ho.
Salutacions.
Rosa. -
Tendresa [Ofensiu]Joan G. Pons | 04-03-2023 | Valoració: 10
Enhorabona per aquest Relat. Molt sensible.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat.
Salutacions, -
Una comunió...[Ofensiu]llpages | 04-03-2023 | Valoració: 10
entre l'ésser humà i la natura expressat amb un lirisme que fa vibrar l'ànima. M'ha agradat molt!
-
Poema a la primavera[Ofensiu]Prou bé | 04-03-2023
Després del comentari d'Atlantis, jo poc puc afegir, però si que m'ha commogut la comunió fins a la simbiosi del protagonista amb la natura!
Amb total cordialitat -
pre-primavera[Ofensiu]Atlantis | 04-03-2023
Tal com dius a l’explicació del poema tot ell està ple de sensacions i talment com un haiku (no té la mètrica) ens presenten un instant. És un poema llarg fet de petits moments molt bonics perquè ens recorden percepcions conegudes ,bellament descrites.
Potser el tros que més m’agrada és
Dels meus peus neixen arrels,
els arbres m'agermanen.
Els veig parlar entre ells:
converses d'aire i llum.
Miro callat:
les fulles respiren.
Escolto callat:
paraules pausades.
Em travessa un vent:
parlo callat.
A mi m’agrada també la pre-primavera; la llum que neix al febrer, els arbres que comencen a brotar, algunes flors que treuen el cap entre les branques...
Particularment penso que els poemes no cal explicar-los. Han de parlar per si mateixos. Aquest, en diria patchwork de poemes, ho fan.
He llegit els altres poemes que has posat i aquest és el que mes m’agrada, potser perquè no és tan explicatiu. I també perquè no està escrit amb majúscules ( les majúscules en internet sembla que cridin).
Et seguiré llegint.
Valoració mitja: 10
l´Autor
23 Relats
54 Comentaris
4444 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.Agraeixo molt els vostres comentaris.
Una salutació i Bon dia
Contacte: carles.giros@gmail.com