Cercador
EL TEU NEN
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Estaves al llit postrat, recordo...
Et vaig dir que la teva néta,
tot just d’un mes arribada,
tant s'assemblava a tu.
A la memòria és un quadre fix
el dificultós moviment del cap,
el teu a penes perceptible somrís,
la llàgrima que sols va despuntar.
Ai pare! Que en els últims instants
un raig de joia t’arribés al cor anhelo tant...
que les distàncies s’haguessin fos
i ens acomiadéssim en pau tu i jo...
Mes si des d'algun indret llunyà
t'arriben aquests pensaments,
sabràs que, a voltes, et trobo a faltar
i com sempre m'omple d'orgull ser el teu nen.
Et vaig dir que la teva néta,
tot just d’un mes arribada,
tant s'assemblava a tu.
A la memòria és un quadre fix
el dificultós moviment del cap,
el teu a penes perceptible somrís,
la llàgrima que sols va despuntar.
Ai pare! Que en els últims instants
un raig de joia t’arribés al cor anhelo tant...
que les distàncies s’haguessin fos
i ens acomiadéssim en pau tu i jo...
Mes si des d'algun indret llunyà
t'arriben aquests pensaments,
sabràs que, a voltes, et trobo a faltar
i com sempre m'omple d'orgull ser el teu nen.
Comentaris
-
Nen bonic[Ofensiu]Montseblanc | 14-09-2018
Jo crec que sí, que quan pensem en algú positivament, amb amor, això li arriba; sigui viu o sigui mort. Som energia, en desprenem, i d’alguna manera aquestes coses bones i intangibles que sentim, viatgen i arriben, com onades càlides que van a petar a les platges d’altres ànimes.
I sí, sempre serem el nen, la nena, dels nostres pares. Com el nostres fills seran sempre les nostres criaturetes, per molt que ens facin avis o besavis.
-
Amor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-09-2018 | Valoració: 10
L'amor pels pares, l'amor pels fills, l'amor cap a la parella, l'amor cap a un mateix, l'amor al silló, l'amor a la mar, l'amor a la muntanya, l'amor a la vida. Un retrat de l'amor al pare, batega el cor. Una forta abraçada, Jordi.
Aleix
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102913 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com