Cercador
TRANSCENDÈNCIA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
el Paradís, el Valhala, ...
Voltes i voltes al fet de morir.
La negació de caure en l’oblit.
Ens inventem mil fórmules,
mil inversemblants històries
per alleugerir el feixuc pes
que causa haver de desaparèixer.
Anar-nos-en sense que quedi
res més que un record de mi.
Mes... què no es prou recompensa
sobre aquesta terra vagarejar?
Alguna petja del nostre pas resta.
Amb l’esforç, la passió i l’amor
amb que hi haguem transitat,
així serem breument recordats.
Deixarem el pas franc als que
darrere nostre hauran arribat
que també ells amb el seu caminar
deixaran la seva pròpia empremta.
Comentaris
-
Cendra[Ofensiu]SrGarcia | 07-03-2019
He llegit aquesta poesia avui dijous; ahir va ser dimecres de cendra.
Sabies paraules "Ets pols i en pols et convertiràs". -
meditatiu[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 07-03-2019 | Valoració: 10
Sovint, car ni m'he casat ni tinc fills, em pregunto que quin record restarà de mi quan deixi aquest cos meu. .L'ego em fa voler ésser recordats pels que em sobrevisquin. De fet hom és viu mentre ho és en la ment dels altres. Potser si arribo a publicar un llibre amb les meves poesies.... Però, quan de temps pot tenir continuïtat? Els que venen i vindran rere meu has d'anar lliures de bagatge, no han de carregar el mort.
Jo crec, llegint i meditant les teves sàvies paraules, que el millor no és capficar-se i saber que res es perd, sinó que tot es transforma . UN relat inspirador... -
Pols[Ofensiu]Montseblanc | 18-10-2018
No som res... Pols d’estels, energia que va canviant d’estat, res.... Ni el conjunt que fem entre tots plegats arriba a ser alguna cosa. Suposo que és humà voler deixar petjada... Però som el que som avui, ara, aquí i res més. Tots els segles que portem en aquest món no són res per a aquesta bola que martiritzem, mira si és poc una videta humana...
-
Viure i morir[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-10-2018 | Valoració: 10
Tot és un, tot forma part del mateix, una cosa no es comprèn sense l'altra, sinó no hi cabríem! La vida, aquest gran tema dels poetes! Què deixarem rere nostre? Si més no, aquestes paraules. Una abraçada, Jordi.
Aleix
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102768 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com