ALES D'IL·LUSIÓ

Un relat de: Jordi Abellán Deu
No et demano res que no em donis ja.
Tan sols mirar amb ulls d’infant.
Poder així volar amb ales d’il·lusió.

Agafar-nos les mans sense que calgui pensar.
Només perquè els dits volen jugar..
Sentir el frec i l’escalfor del cos.

Som ànimes que es busquen en mig de tant soroll.
Es criden i no se senten. Escolta’m per favor!
Estenc les mans enlaire reclamant l’amor.
En un clam d’esperança que hi haurà algú
que senti per fi la meva veu.

Dins del laberint volto i giravolto.
Un pas rere un altre en un camí ignot.
Més no defalliré. Encara em queda alè.
La sortida és a prop. El cor m’ho diu.
Deixaré enrere miratges i soroll.

Molts podrien dir que és inútil somniar.
Sé que no és cert. El somni esdevé real
en el mateix instant que el cor sent la passió.

Vols que ho compartim recorrent junts el camí?
Sense destí fixat pel plaer d’anar de la ma
a descobrir meravelles si les sabem mirar.

El món no és cruel. Tan sols està perdut
buscant felicitat que no es pot comprar.
Mirem-nos amb tendresa per a descobrir
que som molt més que un cos tan sols.
Necessitem regalar el nostre amor.

Cobrim tota la terra amb xarxes d’il·lusió.
Construïm un demà on no pateixi ningú.
On sempre hi hagin mans per aixecar qui cau.
Sé que no és il·lús sentir que és possible.
Tan sols cal veure clar que tots som germans.

Només cal mirar amb ulls d’infant
per, en ales de la il·lusió, poder volar.

Comentaris

  • Amor i mans [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-06-2022 | Valoració: 10

    Hola Jordi, m’alegra molt retrobar-te per aquesta pàgina! El teu poema és un cant a la vida, a l’amor, a les mans, al tacte, a l’amor tàctil. Frases ben clares i ben punyents alhora. Una forta abraçada.
    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

148 Relats

247 Comentaris

94217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com