NATURA SALVATGE

Un relat de: Jordi Abellán Deu
En sentir els mots Natura i salvatge
segurament imaginarem escenes
com la del lleó caçant una gasela.
La lluita ferotge per a sobreviure.
Per llegar els gens als descendents.

Mes volia ara assenyalar
no a cap espècie en concret
sinó a la Natura com un ens viu
que també lluita per a sobreviure.
I amb la seva creació més menuda.

Es defensa de qui l’ataca:
Nosaltres, la dita Humanitat,
que constituint-nos com el predador màxim
i que, amb voracitat insaciable,
anem camí de devorar, sense pietat,
allò que ens permet seguir vivint.

Ella ha desplegat la millor defensa
que, com diuen a la milícia, és l’atac.
El seu embat ens deixa sense urpes ni ullals.
Ens veiem, sense remei i de cop i volta,
obligats a assumir el rol de presa.

I així ens amaguem al cau
i no ens deixem veure.
Per a no ser víctimes no sortim.
Víctimes d’aquella a qui hem agredit.

Ara no embrutem l’aire.
I Ella respira.
No consumim.
I Ella reposa.

Tant de bo siguem capaços, d’entendre,
per fi, que podem viure d’una altra manera
on no siguem ni predador ni presa.
Perquè sinó potser algun dia
nosaltres tornarem a ser acaçats.
I acabem, tal vegada, devorats.

Comentaris

  • Un virus truca a la porta[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-04-2020

    Lúcida reflexió en forma de poema. Sincerament, jo crec que no aprendrem res de tot això i que tornarem a fer el d’abans. És el que diu gairebé tothom, que vol tornar a fer el que feia abans. I això, tal com dius tu, ens portarà a la fi. Però bé, ja hi ha hagut altres espècies que s’han extingit, nosaltres serem una més i favor que els hi farem a les que quedin.
    Ara dona fins i tot plaer sortir al carrer per anar a portar les escombraries o fer la compra setmanal i notar l’aire net, sentir els ocells cantant, sense el brogit del trànsit.
    Cuida’t molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

147 Relats

246 Comentaris

83529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com