Temps perdut

Un relat de: missatger

No dorms i la paciència s'acaba.
necessito intimitat,
El meu amor em fa esclava.

És el seu alè
és la seva olor
pateixo d'amor.

Ho necessito
l'aire s'acaba
Em precipito.

És un mar sense fons
és l'obscur pensament

Em sento observada,
ja no puc més
el temps se m'acaba.

Has marxat
ja no ets aquí
estic cabrejada.

Temps perdut
temps estimat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

61708 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.