Temps per estimar

has transmès molt bé les sensacions de l´amor que culmina amb el sexe, i es sent també aquesta enyorança que dibuixa una carona trista davant el mirall

un petó

Tot pot ser diferent si "no ho trobes a faltar".

Amor i sexe plegats, però amor distanciat en la nostàlgia d'un matí potser solitari... potser el sexe a vegades ens fa oblidar el que acostumem a pensar i quasi obligats a cometre l'acte sexual per desig i instint marxem l'un satisfet i l'altre es queda enyorant l'apropament, les paraules, la tendresa d'un sol que volem per a nosaltres, eclipsats...

Hahahaha! Bé, bromes a part, és un relat preciós, ple de sensualitat i amb algunes expressions metafòriques d'un gran poder evocador. Un 10 i un petó!
A veure si fas algun relat sobre algun nano meu. O és que no t'inspiro? Hahahahaha!

M'encanta. L'estructura, les pauraules, les metàfores que utilitzes, l'estil i aquesta prosa semipoètica que trobo que s'adapta de manera perfecte al contingut del relat. En definitiva, una delícia ;)

Petons guapíssima!
Bodita

vaig llegir aquest relat fa poc i ara no n´he pogut estar de passar-hi i tornarme´l a llegir per felicitar-te per com descrius l´erotisme i amor amb una facilitat per llegir amb claretat i interpretar el que es pot arribar a sentir. Enhorabona, m´ha agradat moltissim. anotat a preferits!!!

Caram, quin relat! Això s'avisa...hauries de posar dos rombes, més que res per llegir-lo en el moment adequat, jaja... M'ha agradat. sí...
Gràcies pel comentari i per la invitació.

...que les dones teniu aquest do natural d'escriure eròtica d'una forma tan elegant i sublim. M'agradat molt, de fet ja ens tens acostumats a els teus escrits i, el poc que puc entrar a Relats, cerco de seguida coses teves. Aquest no el vull perdre, permet-me afegir-lo als meus favorits.

Felicitats i endevant, no canvïis.

Raimon

a l'opinió generalitzada de que has combinat perfectament l'erotisme i la tendresa, sense que cap dels dos hagi quedat eclipsat per l'altra. Hi destacaria també l'elegància que deixes trancòrrer al llarg del relat.
Una abraçada

doncs te'l vaig comentar a bastament fent de jutge, però no he volgut deixar-lo sense un afegitó perquè és un relat que s'ho val.
Malgrat -repeteixo- algunes expressions i mots concrets que no 'agraden i em tallen una mica el rotllo (una qüestió d'estil força personal, suposo, jo sóc més de paraules rases i d'ús comú a les quals busco un gir sensual, un nou signficant...). Però és intens i interessant, poc obvi en la forma i el contingut, i amb un final que ho relliga tot plegat deixant-lo encara més obert, amb unregust d'un munt de sensacions, fantasies, somnis, realitats...Però llavors, on és la frontera entre realitat i ficció?
(Aquesta és la millor pregunta que hom es pot fer davant un relat. Vol dir que funciona, enganxa, però des de la distància del que anomenem literatura. Felicitats, doncs!

i una abraçada, és clar...suposo que per abastar-te ja hauré d'obrir bé els braços, no? hehe

fost

...t'ho vaig dir al fòrum i t'ho repeteixo:

El teu text és magnífic. Moltes gràcies per penjar-lo!

Una abraçada!

Has fet un relat preciós, d'una gran intensitat i alhora dolç (com totes les bones fantasies).

M'agrada el ritme que li has donat i com han tant poques paraules ens portes al llarg d'una nit, en un cercle precís.

Molt bé!