Temps de foscor

Un relat de: Lluís Berenguer



La lluna parlava
el llenguatge de les ones,
i ell, assegut al seu davant,
escoltava els seus planys
a cops de maror.

Les llàgrimes contestaven
llançant-se desesperades
en aquella Mediterrània,
buscant el camí de llum selenita,
fugint d'un temps de tenebres
abans que comence
l'alba de les nits...
dia rere dia.

Comentaris

  • Rectificació[Ofensiu]
    Prou bé | 21-07-2021

    ...a sortir de la foscor...

  • Lluna[Ofensiu]
    Prou bé | 21-07-2021

    Com pot haver tanta desesperança mirant la lluna? Ella ens ensenya a sortir de la coco i ens ofereix un camí de plata sobre les aigües! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: