TATOO

TATOO (màxima perplexitat)

El noi, per no dir ja una persona ben adulta, aparentava ser de raça blanca, i dic de raça blanca perquè de tant tatuat que duia el cos, l'únic que se li distingia de color clar, eren els seus globus oculars, i part de la dentadura, i dic també part, perquè les caries i l'enfoscament a causa del tabac, deslluïen la blancor del marfil original de la majoria de peces dentals. Aproximadament, deuria pesar només uns 50 kg., i dic deuria, perquè caldria descomptar-li almenys uns 2 kg de ferralla dels pírcings que duia clavats arreu de la seva geografia dermatològica visible, i intueixo que encara molt més, la del seu interior més íntim.

No m'explico doncs, la contrarietat del Sigfredo (popularment conegut com "El tatoo") quan vaig veure que se'l duien desmaiat a urgències, quan en un estand firal un grup d'atractives infermeres de la Creu Roja, van poder convèncer-lo per a fer-li una extracció de sang, en un acte completament altruista, o més ben dit, de generositat ciutadana.

Per això no entenc pas, ni m'explico encara a hores d'ara, com una simple punxadeta a la vena humeral del seu avantbraç provoqués en aquell xicot el desmai en qüestió.