Tarda d'octubre

Són les vuit, el gos dorm damunt la terrissa freda, la Marta pateix si no sentirà fred, du un bon abric pensa, fa dies li havia ofert una flassada vella,però l'animal la va anar rebutjant en successives ocasions. Seu a prop de la finestra, a tocar de les cortines i les embruta amb el seu pel blanc i llustrós però brut.

La Marta seu a la vella cadira, mossegada per la bèstia, tecleja a la velocitat dels pensaments que li van venint. Es va conformant, sap que no pateix de cap mal i que no hi ha per tant, motius de queixa, tot podria ser millor, sí, però la vida tret de punts d'estrès és tranquil·la.

El dia s'acaba, avui ha tocat excursió a la muntanya, ja feia mesos que no era possible. Troba que ha estat un jornada afortunada, la natura és sempre l'amistat més fidel es diu.
Demà tocarà tancar-se a casa, tret dels passejos al gos, cal guardar forces perquè qualsevol dia pot ser necessari sumar-se de nou a la multitud.