Tanta bellesa somourà la teva pulcra i lenta, parsimoniosa quietud

Un relat de: llamp!

Tanta bellesa somourà la teva pulcra i lenta, parsimoniosa quietud
en el sí del denotat i perceptible, resclosit hivernacle dels fantasmes
en l’òpera dels núvols passatgers, quan es desfan les facècies
de la frugal i generosa tempesta, símil d’una correlació meditativa.

Redundant la teva serenor, sublimada al pas que el temps ens estreny,
somou la oriünda rebel•lió dels feliços anys dels abundosos compliments
i de les mirades vers l’acció, inaudita, dels paranys absorts
i sensibles a canviar, transversalment, tota conversa privada.

No he conegut en ma vida cap missatge sibil•lí de les ments més llunyanes
quan se m’ha ofert constatar la passió de transcendir en una reblanida dissertació,
o quan se m’ha posat en safata l’idioma del costumisme més escadusser
per afirmar els principis que em duen a fer onejar l’estendard dels esclaus.

He sublimat altius miratges en el sí del teu somni sediciós
que m’han dut a percebre com la peresa és abduïda pel crepuscular dia
dels qui rumien com sortir-se’n victoriosos de tantes partides,
com revolts té el camí del sorollós i present, passatger viatge.

Cada reflux de la teva iridescent i resplendent, blava habitud
ha emmarcat en el sí de immaculada experiència anys de saviesa que pernocten, onerosos,
en els estridents i cridaners sortilegis moralistes que, abstrets de tot, són fefaentment
afirmats quan se’m manifesten amb l’ambivalència dels reflexos libidinosos.

Revisc, així, com un infant transeünt, el dia de l’exposició dels fets
que em duen a transgredir tota norma, innòcua i rondinaire,
per no fer un lleig a l’excel•lent i abrusadora, fàtua responsabilitat
d’estacar versos inversemblants o fer voleiar exòtiques inquietuds.

No obstant, crec que he arribat més enllà de tota insípida raó
i travessat tot límit de l’escadussera i veritable, finita abstracció,
fonamentant-me en idees i floritures de diversa naturalesa,
que no pretenen res més que crear la implosió dels mots prudents
i, així, desmuntar un a un, qualsevol semblança, genèrica o casual,
amb tot allò que manca a l’inigualable i equitativa, profunda originalitat.

Comentaris