Talante

Nota de l’autor:

No s’ha maltractat cap socialista en el procés d’escriptura d’aquest conte (ja s’encarreguen ells mateixos d’aquesta tasca).

Era el vaixell més gran de l’època. Tenia 269 metres d’eslora, una alçada de 18 metres des de la línia de flotació fins la coberta de bots i pesava més de 46000 tones. El seu tret distintiu eren les quatre xemeneies que dibuixaven un perfil molt innovador. Ja sé quin vaixell t’estàs imaginant perquè estic segur que vas veure la pel·lícula i, fins i tot, vas plorar. Però no. Sento decepcionar-te però no era el vaixell que es perfila en la teva memòria cinematogràfica. Aquest es deia Talante.

El relat s’inicia quan una dona molt gran llença al mar una rosa vermella en record d’algú que s’ha mort. Saps el que és un flashback? Consisteix en tornar al passat. Doncs… anem-hi!

Com era un vaixell d’unes dimensions espectaculars, hi cabien persones de totes les classes socials i condicions. En la seva primera travessia es va barrejar tota una amalgama de ciutadans que, com a única meta, tenia la de buscar un món millor, un espai on poder viure més enllà de totes les fronteres que s’havien aixecat al seu país.

Però, els contes han de tenir uns personatges. I, com en tota història més o menys tòpica, ha d’existir una trama romàntica que, en el nostre cas, serà la principal. Pots acusar-me de poc original si vols, però si no t’agrada, sempre la pots escriure tu mateix.

Ella era rossa, atractiva i massa vella per ser jove o, potser, massa jove per ser vella. Va néixer a l’inici dels setanta i, quan la resta de les seves amigues somiaven amb el John Travolta de Grease, ella tenia molt clar que el seu destí era la política dins les files socialistes.

Ell també era atractiu. Els seus ulls gaudien d’uns trets cromàtics especials que combinaven el gris i el verd i això el feia interessant per algunes dones. I, com ella, era socialista des de petit. A més a més, compartien una passió futbolera: el Barça.

Tot i que era onze anys més gran que ella, vull que t’imaginis com les seves mirades van inflamar-se quan van creuar-se a la coberta. Va ser un d’aquells moments Disney, amb espurnes de molts colors i una música cursi de fons.

No vull entrar en massa detalls perquè m’agraden els relats amb vocació d’economia narrativa. Però has d’omplir els buits que conscientment deixo per a la teva imaginació. Has de pensar en converses a soles, en passejos entre viatgers que gaudeixen de la seva estada al vaixell i en sopars romàntics on les mans s’acaronen al ritme d’una orquestra que interpreta vells estandards americans

He de confessar-te que, a vegades, m’entren ganes d’anar-me a la proa i cridar que sóc el rei del món. Potser la causa ha estat el fet d’haver-te conegut. Et prometo que quan sigui president, tu seràs ministra de Defensa , – va arribar a dir ell en un moment en què discutien temes de política fiscal, federalisme i sobirania -.
Després van fer l’amor en un cotxe que estava aparcat a la bodega i van arribar a entelar els vidres. Ella va poder notar com s’encenien les seves galtes i va respondre a les carícies amb una mirada que hagués fos l’enorme iceberg contra el qual el vaixell toparia aquella nit. I és que el Talante ja no veuria mai més la llum del sol. Aquella nit del 20 de novembre una enorme massa de gel amb tonalitats blavoses procedent de Gènova va voler que el seu destí canviés de sobte (no hi ha icebergs a Gènova? Saps el que és el pacte ficcional? Doncs això… t’ho has de creure).

Es va sentir un soroll terrorífic, com si cinc milions de vots caiguessin de cop al terra. El casc del vaixell va esgarrar-se per diversos punts i l’aigua va començar a entrar a dojo per tots els compartiments. Això va provocar que el Talante s’anés inclinant de mica en mica, fins que va col·locar-se transversalment al mar. És fàcil imaginar la barreja de crits i de veus demanant auxili. El caos va apoderar-se de la nau mentre centenars de cadàvers (polítics) buscaven una sortida en el món laboral (privat). Una parella molt semblant a Leonardo di Caprio i Kate Winslet buscava desesperada un bot per poder salvar-se mentre l’orquestra continuava interpretant música per calmar als viatgers. Els nostres protagonistes van aconseguir pujar a un bot però ell va patir una hipotèrmia a causa de les baixes temperatures de l’aigua i, com un glaçó que busca el fons d’un got de whisky on the rocks, va endinsar-se lentament en el negre profund d’un mar enrarit pel deute públic. Ella va poder salvar-se i, després d’una vida dedicada a la política, va voler tornar al lloc on aquella massa de gel procedent de Gènova va provocar el destí tràgic, alhora que romàntic, dels nostres protagonistes.

Recordes que estem en un flashback? Ara t’has d’imaginar la rosa vermella surant en el mar mentre canta la Celine Dion. Conte contat, conte acabat. T’ha agradat? Doncs, t’hauràs d’esperar quatre anys per a la segona part. Només et diré que és la història d’un iceberg que es fon lentament.