Suite d'hospital

Un relat de: Lady_shalott

Vaig demanar-me una habitació, vaig demanar-me un desig blanc, i de ser els jo i el mi possessiu una lluita frenètica, la poesia em va deixar cec. Orb, que em retorna el son i m'espera el coma. Polar.

Tanmateix, porta'm ben amunt. Al cim de la providència i de la castedat. Dóna'm la meva Suite d'hospital. El pèndul hipnòtic ja no sap contar les morts que es donen, i mira les parets, que s'eixamplen i s'empenyen, i m'injecten líquids suats a la pell. Tensant l'arc i la fletxa s'esmuny planant al sostre, bressolant les agulles del rellotge que em concentra als llavis la sang coagulada. I els llits, emmetzinats d'horror i de crits que es demanen impúdics, formen tots junts, una unitat concèntrica.
El luxe em supura al cos i llagrimeja per tota la sala, m'injecten més necessitat i em crema les galtes.

Si us plau, ara en sóc addicte. Els malsons, la malaltia subjugada quant més profunda és la absència del que mira i fa dels ossos un retrat visible. Aquí reposo, perdut i miserable en les hores que rellisquen humides cap al cementiri... i de perdre els sentits, les mans, el cabell, de la transició del patir, i al desitjar aquella càrrega elèctrica que ja han assumit els meus ulls. Forçat, violat a plenitud per a vosaltres l'última copa d'un mai més escriure.

Abans de marxar però, doneu-me una Suite- us ho imploro- una Suite d'hospital.

Comentaris

  • com esclata la vida dins teu![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 28-10-2006 | Valoració: 10

    i dins de mi..., també. Sembla mentida, oi?

    quants camins que se t'obren d'infinita bellsa i misteri; i tu allargues la mà per sembrar més flors encara en el teu jardí tan ple de meravelles.

    Lady_shalott..., tu ets la meravella, el mirall que reflecteix i es reflecteix en l'embruix d'aquest SER que s'esdevé instant a instant com una ponzella màgica, badant-se lentament,expandit pertot el seu delicat perfum...

    Lady_ shalott..., un plaer!!

  • Bones![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 14-10-2006 | Valoració: 10

    Un relat narra una profunda, gairebé hipnòtica, transició al jo:en altres paraules, una insondable introspecció. Molt ben construïda, amb un deix de temor, de frenesí, de tortura psicològica que atreu l'atenció del lector i la manté viva i desperta fins al final.

    I pel que fa a la redacció, magnífica. Lèxic acurat, estil gens espès, fluid i elegant... Arrodoneixes, amb tot això, el fet d'haver captat l'atenció des del principi amb una lectura agradable i profitosa.

    Jo també et segueixo!

    Salut,

    Vicenç

  • En llegir-te[Ofensiu]
    gypsy | 11-10-2006 | Valoració: 10

    m'esdevé un desig de fugida, de mort irrenunciable, on no hi ha marxa enrere com estar a l'abisme i mirar avall, respirar i llançar-se al buit, cap al terrorífic no ser o cap a l'alliberació definitiva.

    Puc copsar els teus pensaments amagats darrera els teus versos de sofriment i lluita.


    Petons estimada!

    gypsy de fum

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson