Submergit en la memòria

Un relat de: Lluís Berenguer
Voldria, amb els ull tancats,
enlairar la meua mà
i agafar aquells temps
allunyats de la decadència,
quan el fruir dels nostres cossos
anunciaven la plenitud del desig
de la primera vegada,
més enllà de la innocència
que ja havíem deixa't,
no del tot...

Quan el llustre
dels nostres rostres
envejava als dies
límpids i assolellats...
tu i jo érem alló
que hui sols el record
reconeix i fa present
en aquest estadi sense temps,
ara mateix.

Sí, els dies s'acosten
inexorables cap al crepuscle
decrèpit dels cossos,
i la vida ens reclama
el nostre últim bagatge
abans del traspàs...
i no li fem cas, però,
tant se val,
no hi haurà una nova innocència.

Aquí sóc, amb la mà alçada,
no puc recuperar aquells dies
per molt que impetre.
Aquí sóc, clos d'ulls,
submergit en la memòria,
mirant aquesta película
que l'ànima s'emportarà...
L'ànima, l'amor, l'etern, l'immortal.







Comentaris

  • Gràcies, Atlantis.[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 30-10-2021

    Si, encanudim, ens fem majors i, de vegades, voldríem recuperar allò que potser vàrem deixar perdre fa molts anys, així, la nostra ànima corre desesperada a través del record fins arribar allà per rescatar-ho, en aquell moment d,aquell any, aquell indret i aquella persona... aquell tren que no vàrem agafar... I esdevenim, com deia Estellés, en animals de records... perpetus. Gràcies, Atlantis.

  • ai la memòria![Ofensiu]
    Atlantis | 30-10-2021

    La memòria que torna i més quan ens fem grans. Nostàlgia del què hem viscut, sabent que mai podrem recuperar el temps que ha passat.

    Et llegeixo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: