Sr. Jutge

Sr. Jutge:

Vaig tenir la desgràcia de casar-me amb una vídua; aquesta tenia una filla. El meu pare, que també era vidu, va enamorar-se i es va casar amb la filla de la meva dona, de manera que la meva dona es convertia en sogra del seu sogre, la meva fillastra es convertia en la meva mare i el meu pare al mateix temps es convertia en el meu gendre.

Al cap de poc temps, la meva mare va portar al món un noi, que era el meu germà i el meu nét, de manera que em vaig convertir en l'avi del meu germà.

Amb el pas del temps, la meva dona va portar un altre noi i com a germà de la meva mare, era cunyat del meu pare i oncle del seu fill, la meva dona sogra del seu propi fill i jo, per tant, pare del meu pare pel que el meu pare i la seva dona són fills meus.

El meu pare i els meus fills són germans. La meva dona és la meva àvia, ja que és mare del meu pare, la qual cosa, porta a la conclusió de que jo sóc el meu propi avi.

Per tant, em suïcido ja que no sé qui sóc.

Adéu