Sota el volcà

La imatge de Frank Rikjaard trencant amb fúria el vidre o el plàstic de la banqueta visitant de l'estadi Lluís Companys és el reflex de la impotència d'un equip que dels últims cinc partits n'ha guanyat un (contra un equip de segona mal classificat i amb un divorci permanent entre l‘afició i el president-entrenador-utiller), n'ha empatat dos i ha perdut els altres dos, un equip que té la pilota, que la remena, que li fa tirabuixons però que és incapaç de crear ocasions de gol, un equip que té en plantilla el millor jugador del món però que ho demostra només com l'acudit de l'intermitent: Ara funciona, ara no, un equip en el que el que decideix els partits és el porter i no els davanters, un equip que juga desmotivat perquè ho ha aconseguit tot i en lloc de guanyar els partits suant la samarreta es pensa que només amb el nom els contraris quedaran acollonits i deixaran desguarnida la porteria rival.
És curiós per què a part del fet futbolístic de la dolorosa derrota en el derby, la imatge de Rikjaard trencant amb violència el paravents de la banqueta trenca també la imatge d'un entrenador tranquil, que fa la mateixa cara de pòquer quan el seu equip guanya que quan perd. Fins i tot el comentari d'un article sobre la pacífica personalitat de l'entrenador blaugrana va ésser una de les opcions que tenien els estudiants que s'examinaven de selectivitat. També els volcans són tranquils fins que esclaten. Rikjaard, "en un momento dado", va concentrar la seva fúria donant un cop de puny contra el que tenia més a prop. Sort que ho va fer cap a l'esquerra i no a la dreta. Podria haver fet mal a Neeskens que en les imatges de televisió sembla que l'intenti tranquil·litzar. Ahir el míster no les tenia totes. Vaig veure por en els seus ulls i el rostre desencaixat. Les coses no van bé i ell és presoner de la seva imatge i no pot expressar el que realment pensa. Quan l'olla bull i el vapor no pot sortir, quan obres la tapa et pots cremar. L'afecció blaugrana viu sota el volcà. De moment només hi ha hagut petits terratrèmols. Esperem que no siguin l'anunci de la gran explosió.