Sota el pes de la llei

Hi ha articles que demanen ésser escrits i publicats amb urgència. Normalment són inspirats per notícies que apareixen en els mitjans de comunicació i que et provoquen un seguit de reflexions que no poden esperar. El que avui està d'actualitat demà no ho serà. L'article d'opinió té aquestes servituds: Demana una certa pressa. Obliga a aparcar projectes més llargs i submergir-te momentàniament en les profunditats de la informació per treure a la llum totes les derivacions de la notícia.
El que avui suscita la meva reflexió és la famosa portada d'"El Jueves". El fet de que l l'hagi vist vàries vegades a diferents mitjans demostra fins a quin punt la mesura adoptada per un jutge de l'Audiència Nacional ha estat efectiva. És a dir, s'ordena el segrest de la revista,quan la pàgina a Internet està totalment operativa. Al cap de pocs dies, se'n adonen que tothom pot veure la polèmica portada a la web i n'ordenen el tancament. En aquells moments milions de persones havien vist el que es pretenia ocultar, demostrant a bastament la inutilitat d'aplicar una mesura que prové dels anys de la transició en un món en que la informació viatja a la velocitat de la llum.
Alguns articulistes opinen, amb tota la raó del món, que la llibertat d'expressió té un límit que és el respecte a les persones. Però el nostre sistema legal permet a qualsevol ciutadà que es pugui sentir injuriat o calumniat, presentar una demanda civil i després d'un normalment llarg procés, que es pugui rescabalar el seu honor i que se'l indemnitzi adequadament. Tanmateix, el codi penal contempla un tracte diferent quan l'injuriat o calumniat és de la família real. Llavors l'Estat pot actuar d'ofici, sense que hi hagi una demanda expressa de cap membre de la monarquia, i iniciar el procés judicial que pot acabar, si es demostra el "delicte" en una pena de dos anys de presó pel presumpte calumniador. Estic segur de que ni la mateixa monarquia deu estar d'acord amb aquesta prerrogativa que li atorga aquest article del codi penal, perquè afecta a la seva imatge. Però quan ja fa uns anys es va reformar la llei, a cap dels partits capdavanters a l'estat espanyol se li va ocórrer treure els famosos articles 490,3 i 491, evitant així que algun alt funcionari judicial amb excés de zel pogués retornar-nos durant un temps a l'època en que es podia parlar de tot però era millor de certes coses no parlar-ne.