Cercador
SORTIDA 7
Un relat de: Rosa Gubau- Compartir:
Especialment frisosa i cofoia
i amb moltes ganes de sortir,
em preparo per anar a Barcelona “ la capital”.
Gens habitual en mi , però avui és un dia especial.
Estreno cotxe!! S’ha fet realitat un dels meus ideals.
Recolliré unes quantes caixes encarregades a Sarrià,
i després aprofitaré per fer una volta per la ciutat.
Amb el cotxe net i polit , ple de benzina fins a dalt,
recol.loco bé el retrovisor , el mirall, i cinturó posat.
Tot perfecte i ben organitzat.
Enfilo l’autopista i a circular!
Ara només em queda agafar la Ronda de dalt
la deixo a la sortida 7,
toco el dos de la B20, tres carrers de res...
i arribo al magatzem on m’esperen els paquets.
Mig distreta i taral•lejant una balada,
de sobte veig el rètol i.... cop de volant!
Un petit ensurt però res important.
Ara, un trosset recta, tot seguit a l’esquerra.....
el tercer a la dreta i ja hauré arribat.
Caram , un carrer tallat !! no passa res,
entro per darrera i problema acabat.
Buscant el punyeter carrer ja m’he desorientat,
cap aquí i cap allà, carrer amunt i carrer avall, els he recorregut tots
i ja torno a ser a la Ronda de dalt.
Quin embolic és aquest ?
Això és a can piltrafa, no hi ha qui ho entengui
Ara si que no sé un estic. Sortida 10?
Mare meva ja m’he passat de llarg!
Decideixo seguir endavant
fins encertar la sortida que puc agafar.
Ja estic a l’Hospitalet i encara l’estic intentant local.litzar.
Podria posar el navegador però…. si encara no sé com va!
Comença a espurnejar, el meu preciós cotxe tot mullat,
quina baconada, en quin entrellat m’he posat?
A fer punyetes , les caixes que és quedin on estan,
ja estic prou marejada per anar-les a buscar.
Paro en una benzinera per preguntar.
Si us plau , per tornar cap a Mataró com s’hi va?
El Sr. molt amablement em dona les indicacions .
I aquesta vegada concentrada i sense cantar
les segueixo estrictament, esperant que no m’hagin enredat.
Pensava donar una volta per la ciutat... Una? Mil voltes he donat!!
i he consumit més benzina que si hagués anat a l’alt Empordà.
Entre els carrers capgirats , i la sortida set que vés a saber on ha anat a parar,
el que vull és tornar a casa i descansar.
Qui pot ser la culpable de tot el que m’ha passat?
la pluja, l'autopista, les punyeteres caixes.....
o fins i tot la sortida 7. Tant li fa .!!!!
Rosa Gubau
Comentaris
-
Sempre ens perdem[Ofensiu]Prou bé | 30-05-2022
I si no es de nit no passa res...pots comptar, és clar que passa...tot el que descrius de forma tan viscuda que ja m'hi trobo!
Potser sí que val la pena utilitzar un navegador, però a vegades també posa "dels nervis "
AMB total cordialitat
PS a mi també m'agrada llegir-te. Una bona incorporació a relataires! -
Waze[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 18-05-2022
Quin neguit devies passar! El teu poema m'agrada del començament fins al final. Narratiu i descriptiu i en certa manera poètic per com fas anar el volant dels mots. Atrapa!, potser perquè en ell ens sentim identificats. Jo fa poc vaig deixar el cotxe en un pàrquing de l'Eixample i vaig estar 6 hores! buscant-lo!. Al final vaig trobar l'aparcament. L'endemà i l'endemà de l'endemà vaig estar mig malalt..Et recomano el navegador Waze, la veu que et parla és preciosa i molt masculina, ah! i en català!
-
Buscant la sortida: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-05-2022 | Valoració: 10
Un poema per a reflexionat tota l'acció que vas desenvolupant, a poc a poc. Massa carreteres i carrers, on has fet moltes voltes. M'ha fet molta gràcia tot el seu contingut.
Molt enginyós.
Gràcies, Rosa, per la teua visita i el teu amable comentari, en el poema de "Perla de vellut". Entenc que t'ho has llegit tota la composició, que vas fer en aquell aleshores.
Em dius que eres una enamorada dels gats.
Jo ara, en tinc a casa tres gates. Però fa anys que tenia sis gates i un gat. Han anat morint-se a poc a poc. Una que en tinc, té vint-i-dos anys. I està aguant marea.
Des que et vas llegir et tinc com a preferida. Aniré llegint-te a poc a poc.
Cordialment.
l´Autor
73 Relats
1091 Comentaris
40756 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92