Solució prudent

L’home prudent, que sempre ho havia estat (prudent), sap massa bé que el seu caràcter ha començat a canviar des de fa un temps.

Un dia es va sorprendre avançant un cotxe en un tram amb poca visibilitat i va viure una situació perillosa. Mai no havia actuat així abans.

Fa unes setmanes, després de sopar amb la família al bar, es va gastar molts diners en la màquina de joc. La seua dona no s’ho podia creure i es va senyar davant els xiquets.

Ahir mateix no va saber callar quan el seu cunyat va iniciar l’habitual míting polític de sobretaula. Van discutir amb intensitat i, si no hi haguera intervingut el cosí, haurien acabat barallant-se.

L’home prudent no sap què li ocorre. De vegades pensa que és l’edat. D’altres, que es tracta d’una malaltia que els metges no saben veure. Fins i tot ha arribat a creure que hi ha alguna cosa sobrenatural en la seua transformació, que és víctima d’una mena de càstig o maledicció. Està segur, en qualsevol cas, que no hi ha solució i que tot serà cada vegada pitjor. Té por.

L’home prudent sap que encara conserva part de la seua prudència. Que, a estones, posseeix la intel•ligència sensata que l’ha caracteritzat tota la vida. Per això, hui, en un moment de lucidesa, obrirà el calaix tancat amb clau i agafarà el revòlver per resoldre el problema.