Solitud

Un relat de: natasha

Una fulla en blanc i molta melancolia després d'un tomb per Fires…
És d'aquells dies de l'any on els darrers he anhelat i demanat que sigui l'últim on qui camini al meu cantó i amb qui assaborir cada moment de complicitat siguin -només- els amics de sempre i/o la família.
Cansada que l'àvia em pregunti, en el dinar anual, si aquest any ha de posar un plat més a taula i jo, amb un enorme somriure, hagi de respondre com si res que no, que tampoc vindrà perquè no existeix...
La soledat s'escull o es busca? Diuen que tothom recull allò que sembra... no crec que ho hagi fet tant malament!
Cansada que l'amic que fa d'angelet em digui que està convençut que el destí me'n té preparada una de molt grossa dons... que sigui més petita però que ompli aquest espai que resta buit! (i a poder ser, que no es faci pregar).
Un imant pels "freaks" és el que porto a l'interior? Algú a qui vaig considerar important em va dir "segur que no has trencat mai cap plat" i la resposta va ser que si, alguns plats; avui afegiria que no tinc temps de trencar plats! Primer haig de recollir els trossets de vidre que hi ha terra i reconstruir allò que algun impresentable es va dedicar a fer miques i que ara el temps està aconseguint soldar.
No és un crit desesperat el que escric, sinó una reflexió d'algú que creu que té molt a donar i a aprendre.
Demà em miraré l'avia als ulls i li diré, com cada any, que tot va bé!

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Josoc | 11-12-2010

    per comentar-me, cosa que m'ha permès de llegir-te i sentir-me compenetrada amb molt del que expliques. Sigui biogràfic o creatiu està molt ben expressat.

  • Jo també...[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 05-12-2010 | Valoració: 10

    ...però he de confessar-te que de la meua llarga solteria he tret una cosa molt important. Que quede entre tu i jo. He aprés a ser més fort i a ser feliç sense tindre algú al costat. I ara resulte més atractiu als ulls dels altres. Però no li ho reveles a ningú. Sssssssssssssssssssh! :)
    Un relat molt entranyable. Records a la iaia ;)
    Llorenç

  • La solitud...[Ofensiu]
    annah | 28-11-2010 | Valoració: 10

    és necessària per reflexionar sobre el què volem...
    I quan ja ho sabem... sols cal paciència... si ho desitges de debò tot arriba... i mentre no arriba... millor no capficar-s'hi massa i viure cada instant al màxim...

    Una frase que m'encanta:

    "DEIXA D'ESPERAR! EL QUÈ ESTÀS ESPERANT PASSARÀ DE LA FORMA MÉS INESPERADA QUE PUGUIS ESPERAR"


    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut