SOLILOQUI D’UN APÒSTATA

M’he aturat a pensar, en aquesta nit sense estels, com el món s’ensorra mentre riem amb l’enrenou viscut d’un quart de segle XXI. Guerres que desfiguren continents, nadons, infants i nens que moren ofegats per la indiferència, i aquí, entre les runes, la humanitat es distreu amb comèdies en blanc i negre com si el temps hagués congelat la seva capacitat de cridar ‘prou!’.

I al mig d’aquest ‘pandemònium’, els mitjans proclamen l’elecció d’un papa amb la solemnitat d’un messies rediviu. Déu, si existís, riuria a cor que vols amb un humor tan negre que ni el més cínic dels escriptors s’atreviria a imaginar.

Què és aquesta obsessió per reviure el passat mentre el present s’ensangona? És com si ens tapéssim els ulls, com si la nostàlgia fos un escut contra la realitat. Però no ho és. És un vel, una mentida que ens parla dient que el món encara pot ser innocent. Ningú no sembla notar la dissonància.

I el Vaticà, aquella farsa daurada, tria un nou líder espiritual mentre Gaza, Sudan, Ucraïna i molts altres indrets s’esvaeixen en segon o tercer pla. Com expliquem aquesta jerarquia del horror? El papa, amb el seu seguici de rituals medievals, es converteix en ‘trending topic’, mentre milions preguen per un miracle que mai arribarà. La fe, abraçada com a consol, és ara un producte de consum, un ‘reality show’ amb fumata blanca i càmeres en directe.

I jo, bojament, em pregunto si som tots còmplices d’aquesta tragicomèdia. Riem dels mateixos acudits que ens van entumir el cervell fa dècades, mentre el planeta es transforma en un escenari de distòpia. La comèdia retrògrada no és un homenatge; és un epitafi a la nostra capacitat de raó.

En aquest teatre de l’absurd, on fins el sacre té ‘rating’, que queda sinó un riure buit, un ressò en una cambra de miralls? Potser la veritable bogeria és creure que alguna cosa té sentit. O potser, només potser, el món sempre ha estat així: un escenari on la tragèdia i la farsa es besen, i nosaltres, els espectadors embadalits, aplaudim fins que cau els teló.




2025