SOL, PLUJA I SILENCI

M’encanta aquest relat i d’altres que ja t’he llegit, de tant en tant seré com una ombra silenciosa lliscant per aquest, el teu espai virtual de sentiments.
T’agraeixo els comentaris que desgranes en el meu racó. Em parles del silenci, sovint present en els meus versos, certament no me n’adono que es van desgranant com carícies precises, és molt important per a mi el diàleg que ambdós mantenim, debades l’he sentit cridar més fort que mil llengües.
Serà un plaer parlar amb tu i, evidentment, escoltar.
Una abraçada de sucre candi, és el millor que tinc en un dia plujós.

Anna

Tal com et vaig dir que faria, torno a passar per aquí... i per allò de l’ordre, obro avui el segon dels teus publicats, decidint que després continuaré ascendent per la resta, cap al més actual.

Aquest poema m’ha atret de seguida pel seu títol, tan lluminós i fresc, al mateix temps, i tan seré, de resultat de la combinació d’uns elements molt potents per si mateixos.

M’agrada molt que incloguis en ell la necessitat del silenci en els teus versos. Sempre he pensat que el silenci té la veu forta, molt forta, i ens parla clarament. Només cal escoltar-ho.

Espero que tu i jo parlem de moltes coses, si tu ho vols, és clar.
Si em vols continuar llegint sempre pots tirar avall, oi? ;-))

T’envio una abraçada silenciosa,
Unaquimera

De la pluja i el sol, que bonic
El trobo sensible......delicat....... m’encanta.
Felicitats

Josep

d'aquest nou poema t'he de dir que m'agrada molt la primera estrofa, molt bella de debò

una abraçada ben cordial
joan