Sóc una lladre

Un dia en Joan em va dir que els errors que anem acumulant al llarg de la nostra vida els acabem pagant. Ho va afirmar com qui no vol la cosa, amb un to tan solemne a la veu que em va fer venir esgarrifances i els meus ulls van haver d'apartar la mirada de les mines de sal que restaven impassibles en els seus. M'oferien dinamita, no per fer saltar un mur o una fortificació, sinó per preparar-me la ruïna. De fet, però, no era cap oferiment, més aviat un dictamen irrevocable d'un deute pendent. Dels terrenys i els murs que hagués de minar en els anys futurs, només em deixarien les escombres, i la resta se l'endurien aquelles mines de sal que anaven d'uns ulls a uns altres per recordar-me que la traïció és bella, però que, com més traïm, menys ens alliberem. Al contrari: la traïció, sobretot la que es perpetra a un mateix, es paga tard o d'hora.
Així és com em vaig convertir en una lladre. Em dedico a robar paraules, idees, fragments de vides d'altres persones, vives o mortes, existents o fruit de la fantasia. No és cap penitència pels errors que he anat acumulant - i acumulo - sinó més aviat un acte de golafreria, un desig immens de posseir per inventar; un desig obsessiu d'omplir-me els buits que magistralment les mines de sal han destinat per a mi. Per tenir una identitat, manllevo els somnis d'altres, robo els seus pensaments i me'ls adjudico en una subhasta irreal que sempre guanyo jo. La meva vida no ha estat mai meva: és la vida d'altres persones que, ingènuament, me la preparen perquè jo, en el moment precís, se l'arrenqui de les mans.
He aprés a parlar amb la boca d'altres, a fingir actituds quan sóc en públic, a fingir que estimo o que ja no estimo. Fingeixo perquè sóc una lladre. I els lladres no tenim identitat: la manllevem i creixem a base dels robatoris que van fer altres persones abans que nosaltres. No tenim valentia, i si la fingim, és perquè també ens hem apoderat d'ella a base de lectures, paraules i més paraules que van ser escrites perquè, nosaltres els lladres, les poguéssim fer servir sense limitacions. Malgrat tot això, un cop a casa o bé reclosos en la nostra solitud, el somriure se'ns va torçant de mica en mica fins a esdevenir una ganyota horripilant. És el preu de la traïció.
No permeto que el dolor em vegi ni tampoc veure'l jo. Intento embolcallar-lo a base de la ruïna dels meus errors. Sí, em vull salvar, o potser oferir la meva vida a algú perquè en faci d'ella el que més li plagui. De la mateixa manera que no volem tenir un centre de rehabilitació de drogodependents, però sí que ens omplim la boca de paraules per a la seva salvació i futura integració a la societat, jo faig el mateix amb el meu dolor. No vull que m'esquitxi la cara com una taca d'oli roent; no vull que em deixi cap marca a la pell o cap esquerda a l'ànima que mai més pugui tapar. L'abandono a la seva sort, el traeixo vulgarment, i després, ja veurem què passa. Els lladres som així d'estúpids i ingenus.
Les mines de sal m'han avesat a aquest destí, el qual em repugna i m'atrau dolçament. Ja de petita vaig cremar-me la mà dues vegades en dipositar-la damunt el foc de la cuina. D'adolescent, caminava sempre mirant-me els peus i quan veia un esvoranc al terra, enlloc de fer maniobres per esquivar-lo, m'hi llançava a dins. I ara, que ja sóc una lladre, no puc evitar caure embriagada per la suau lleugeresa de les fantasies que se m'apareixen. Ara, que ja sóc una lladre, camino èbria de móns robats o desitjats.
En Joan ja em va avisar aquell dia, o més aviat foren les mines de sal, i jo, per escapar-me'n, vaig convertir-me en una lladre. Si m'equivocava amb els actes dels altres, com que els havia manllevat i no eren meus en el fons, potser la pena no seria tan feixuga. M'oblidava que com més traïm, més ganes en tenim de continuar. I com més ens equivoquem, sigui de la nostra mà o d'una altra anterior, més desitgem que ens acusin i així poder expiar el nostre deute pendent. Més ganes tenim de ser crucificats i que ens rescatin.
Les mines de sal ja em van avisar. Què més necessitava?
Jo sóc una lladre. I tu, no ets pas un o una lladre també?