Sóc culpable?

Un relat de: missatger

Sóc culpable?

Perquè pateixo la condemna
de pensar en tu dia i nit?
El meu cor castigat a bategar
més i més fort per tu.

Des de la meva presó,
plena de soledat
espero la llibertat.
Les reixes ennegrides
que m'envolten
em tallen la respiració.

De dia,
la meva cela
es fa un xic més gran.
La claror del sol
em dona força per continuar.

Un guàrdia imaginari
custodia la clau.
Clau de desitjos i paraules reprimides.
Sentiments amagats
al pany de la porta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

57838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.