Situacions (I)

Resulta còmic arribar a aquesta situació. Haver de robar a ca nostra. Ho podria qualificar d'estúpid i tot. Però no me queda més remei: si no és així, no ho sabré de cap manera. És lleig, després de tants d'anys, haver de robar la factura del telèfon per assabentar-me de si el meu marit té amants. I les té, ho sé ben cert. Hom pensaria que no és problema meu amb qui se gita el pobre home, però sí que ho és. Ho és, perquè ho he de sebre, perquè hi tenc dret, perquè és meu.

Va, nin, puja al cotxe i deixa de plorar, que tampoc no n'hi ha per a tant. I tu no copegis la maleta, que hi ha coses delicades a dins. La mare vos durà a una casa nova on estarem millor, sense aguantar el promiscu del vostre pare. Un promiscu? Bé, és una persona que... Si no plores, te compraré un gelat. No? No vols un gelat? Idò! Calla i te'n compraré un. Així, això està molt millor. Au, puja i fes bonda, quietet i calladet.

Anem a veure. Uuuh! Cent tretze euros! Això no ho feia jo ni de fadrina. Clar que ara, amb els mòbils aquests, surt tot més car. Anem a veure els números, miraré les cridades més llargues. Dotze minuts... aquesta és meva. Vint-i-set minuts!, no, aquesta també és meva, d'aquell dia que vaig telefonar en... Quinze... meva. Trenta-dos... meva. Una hora i quart!, això no ho puc passar, veuràs tu la cara que farà quan... collons, també és meva. Ah, sí, això és en... bé, sí, sí, ja ho record, he he, ho vàrem passar de put... Bé, al que anàvem, Caterineta. Meva, meva, meva... veig que les llargues són totes meves. Ja està! Deu fer cridades curtes per no aixecar sospites. Hi faré una ullada. Mmm, aaah, oooh... vaja, idò no.

D'això... Arnau, Jesús, baixau tot d'una del cotxe, que la mare ha de fer el sopar abans que arribi el pare. Au, venga, espavilau! La maleta, nin! Gelat? Res de gelat, ara prens un poc de torró que va sobrar de Nadal i te'n vas a l'habitació, que estàs castigat!