Si fa o no fa

Si fa o no fa devia ser per aquelles dates.
Si fa o no fa devia prendre-s’ho bé.
Si fa o no fa: do-re-mi... sol-la-si.
Si ben bé fa o no fa, no recordo l’instant passat.
Però, si fa o no fa, penso en el moment present.
Clar que, si fa o no fa, no passo gaire sovint per aquestes immediacions.
Si fa o no fa, no ens coneixem gaire.
Si fa o no fa, tant li fot!
Si fa o no fa, no deu ser gaire lluny el nostre destí.
Si fa o no fa, som lliurepensadors.
Si fa o no fa, què més!
Si fa o no fa, tant se me’n fum!
Si fa o no fa, estem a tocar l’un de l’altre.
Si fa o no fa, no podem estar millor que ara.
Si fa o no fa, ve a ser el mateix.
Si fa o no fa, et queden prou bé els pantalons.
Si fa o no fa, no és tant diferent.
Si fa o no fa, no veig per què cal canviar?
Si fa o no fa no és cosa nostra.
Si fa o no fa, que deixi de fer...
Si fa o no fa, tant se me’n fot!
Si fa o no fa, que fagi... que fagi!
Si fa o no fa, no és un problema que ens afecti.
Si fa o no fa, quin fum fa!
Si fa o no fa, ho fa de gust.
Si fa o no fa, és bo que ho faci.
Si fa o no fa, hem quedat ben a prop.
Si fa o no fa, tampoc n’hi ha per tant!
Si fa o no fa, què importa?
Si fa o no fa, què l’importa?
Si fa o no fa, perquè entossudir-se?
Si fa o no fa, és la seva voluntat.
Si fa o no fa, no canvia l’ordre dels factors.
Si fa o no fa, plovia igual aquí... que allà.
Si fa o no fa, tant se me’n carda l’un que l’altre.
Si fa o no fa, queda igual.
Si fa o no fa, poc li queda.
Si fa o no fa, durarà anys i panys.
Si fa o no fa, no se’m permet fer.
Si fa o no fa, és igual que ho intentis un i altre cop.
Si fa o no fa, vindria a ser el mateix, però diferent.
Si fa o no fa, em quedo igual.
Si fa o no fa, m’és indiferent.
Si fa o no fa, és del tot irrellevant.
Si fa o no fa, ja t’ho deia jo.
Si fa o no fa, n’estic cansat.
Si fa o no fa, que digui el que vulgui.
Si fa o no fa, em treu de polleguera.
Si fa o no fa, em treu els colors.
Si fa o no fa, és un punt a tenir en compte.
Si fa o no fa, no és assumpte meu.
Si fa o no fa, no deixaré de pensar-hi.