SET VEGADES VOLER FER SET VEGADES FA QUARANTA-NOU

No fotem! Quaranta-nou relats de fer set vegades alguna cosa multiplicats per ells mateixos! Certament, els escriuria. Però millor que no, tot i que segurament en un dia els podria tenir enllestits. Quan més t'estira l'univers interior més mana, més 'mena'.

Aquest darrer relat explica com cadascuna de les set vegades l'autora (aquí present, teclejant, sense pentinar i amb cuetes esparracades, amb lleganyes i pijama, plats per fregar, roba per rentar, fesols menuts bullint en una olla,...no para, no para...i és que per alguna cosa ha de ser!

La primera vegada de 'set vegades' va ser per iniciar amb energia l'auto-repte. SET VEGADES està inspirat en una Imma que va existir en la meva infantesa i que va marxar a viure a Igualada. Una nena de corpulència ferruda que una vegada em va estirar els cabells i quasi m'esgarrapa. Recordo l'única visita al pis on vivien...aleshores tot el que segueix és ficció.

La segona vegada de 'set vegades' SET DE BIEL I SET DE DOMER va ser arrel d'escurçar noms a la catalana (darrerament estic amb aquesta història) i de mirar el santoral (també). Vaig començar a escriure i el relat es va anar confegint sense aturades, d'una forma fluïda, com de petons ben fets i seguits. I vaig parir el relat de dos homosexuals i les paraules. Els mots són símbols i els mots ens mostren imatges (jo, almenys, veia el llit ple de paraules i com ells dos havien de posar-se a sota).

La tercera entrega de 'set vegades' EL SET BEN ACONSEGUIT DE LA TESS va ser com un xurro. Idees segueixen idees i si cal extirpar una essa per continuar, es fa. Aleshores el relat continua i es nua i es nua i la història es vesteix es vesteix.
Jo també vull anar amb la Set (ex-Tess) a esmorzar i amb els altres personatges!

El quart cop de 'set vegades' LES PEDRES DE RONYÓ DE ROSSEND va recuperar d'un calaixet del meu cervell la visió de dues pedres de ronyó sobre la taula central al menjador de cals meus pares quan jo era petita i la meva àvia materna -que, conjuntament amb una tia soltera materna vivia amb nosaltres- i jo no sabia què eren i les vaig agafar i feia copets amb elles a la taula. Fins que em van dir què eren. El relat vol aprofitar pedres de ronyó per fer el bé.

La cinquena vegada de 'set vegades' SET AZALEES surt de la visió d'aquestes belles flors que vaig veure al mercat municipal fa uns dies. No en vaig comprar, però les tinc dins dels ulls. El meu avi, que estimava les plantes, en va tenir una, d'un vermell entre cirera i vi negre. Va durar molts anys i la imatge m'ha quedat.

El sisè relat de 'set vegades', fresc de fa unes hores en acabar de néixer el dia 4 de març, novament troba el punt de partida -i el títol- arrel dels sants del dia: Casimir i Eteri (vaig posar Eleuteri).
Sí, altra volta dos homes que s'estimen. Si em surt així, així es queda. S'estimen i estimen massa. Arriba un moment en què la vida els és desfavorable per subsistir. Troben una solució, dràstica, letalment alliberadora.

Vés a saber si faria els 49! Amb mi mateixa, mai ho sé. Bé, ho sé, però prefereixo no fotre'm canya. Crec que em cal una caseta a la plana tocant a un rierol, amb llar de foc i un gat, lleixes de fusta i un balancí, un pati petit i quatre testos (hi ha d'haver una azalea) i núvols al cel i flors grogues d'hivern i música de Karunesh i Secret Garden (i, sí, una mica de marxa, no diré grups). I la bruixa-clown cada vegada serà més el que és. Perquè no hi puc fer res!!!!!!