SET DE MOTS

En Biel estimava en Domer, però en Domer ho ignorava, eternament ocupat fent mots encreuats que mai el cansaven. La minsa cambra on vivia de lloguer era plena de llibrets dels ditxosos mots i en comprava més i més i anar farcint l'habitacle.

En Biel, que desitjava en Domer, va tenir una pensada i la faria efectiva en una setmana.

El dilluns va portar-li un mot que costés molt d'encertar. No existia. I així, mentre l'altre elucubrava, ell se'l mirava i li va posar una mà en una cuixa.

El dimarts li va portar una sopa de lletres perquè en pesquès quan ho necessités. I
En Domer va riure l'ocurrència i van sopar plegats. Tot un avanç.

El dimecres li va dur un mot abandonat pel carrer que necessitava dedicació i que estava mig esvorrat. En Domer ja s'hi trencava el cap, alhora que agraïa el detall i en fer-ho les seves mirades es van trobar.

El dijous en Biel li va portar una ouera de les de mitja dotzena i a cada forat hi havia paper arrebregat amb una endevinalla de mot creuat-enfadat que calia desllunar. Allò va fer somriure amplament en Domer i va abraçar en Biel (que es fonia).

El divendres va anar-hi amb una serp de fusta festa a la Xina i que contenia un mot llarg com ella mateixa i que en Domer no va encertar, per més que en Biel fes la musiqueta de la cançó 'supercalifragilisticespialidós', compadit. En descobrir-la -es va haver de rendir- va riure. Van riure junts.

El dissabte anirien al Museu de la Paraula i s'omplirien les butxaques de mots d'estranquis, complicitat que obria esperances a en Biel.

El diiumenge van omplir el llit de mots de tota mena i de moltes textures i amb cura els dos homes es van posar sota el llit -calia que les paraules s'entenguessin i xerressin i gaudissin entre elles i no destorbar-les- i allà ...allà sota...allà sota ells dos, en Biel i en Domer van ser mots encreuats.