Cercador
SET AZALEES
Un relat de: Tanganika- Compartir:
L'azalea era tan bonica...li va regalar ben florida i en un test que no era de plàstic, cosa d'agrair, que treu poesia.
La Lina va posar la bella planta al pati, entre calèndules que tot just es mostraven, un taronja rialler.
Però en Medir estimava tant tant tant la Lina que li va dur una altra azalea. Si la primera era ben vermella la segona era d'un rosa pujat, preciosa. El test va ser situat a l'entradeta de la casa, en un lloc destacat.
I la tercera azalea era esponerosa i grossa i segur que li va costar un ronyó, a en Medir (i això que només en tenia un).
La Lina la va posar al terrat i va avisar els gaviots carronyaires i desgavellaires gens delicats que ni acostar-s'hi, bèsties merdoses que tot ho mengen, cançonetes de bressol incloses.
La quarta vegada que en Medir li va comparèixer amb una nova azalea, la Lina no va saber què dir. Les meravelloses flors contenien la màgia dels somriures que parlen sols. I el test va ser col·locat al balcó d'una cambra que mirava cap a muntanya.
La cinquena azalea ni passava per la porta. Van haver d'entrar-la per la finestra de doble fulla i posar-la sobre unes rodetes per traslladar-la a un recó del menjador on la planta ho menjava tot per l'atracció que irradiava.
La sisena vegada n'hi va portar una poc vista, exòtica, que qui sap d'on havia tret i com havia aconseguit. El color, admirable. La Lina la va posar a l'ampit del finestró de la seva habitació.
Aquella nit la Lina no va poder dormir. Mirava la lluna i li semblava una azalea gegantina i llunyana. Desitjava anar-hi.
Es va llevar i es va posar una bata de quadres de tons lila-blavencs i va fer la ruta de les azalees de casa seva. La llum de la celistia, com un tel de somni, i el silenci de la nit, tan pregon, no van poder evitar que se sentís la melodia de les azalees. Uns sons inefables que van translladar la Lina a la lluna, certament, i allà es va gronxar entre pètals i estels.
L'endemà va ser ella qui va anar a veure en Medir i va descobrir que només menjava patates bullides perquè estava a l'atur feia molt i pràcticament no tenia diners. No podia pagar la hipoteca i ho tenia tot embalat per marxar sota un pont si n'hi havia algun de desocupat.
La Lina li va dir, plorant, que ella tenia un sostre i que a les nits una azalea que creix i decreix l'il·lumina. I aleshores va entregar a l'home que estimava una azalea de la lluna i es van besar.
La Lina va posar la bella planta al pati, entre calèndules que tot just es mostraven, un taronja rialler.
Però en Medir estimava tant tant tant la Lina que li va dur una altra azalea. Si la primera era ben vermella la segona era d'un rosa pujat, preciosa. El test va ser situat a l'entradeta de la casa, en un lloc destacat.
I la tercera azalea era esponerosa i grossa i segur que li va costar un ronyó, a en Medir (i això que només en tenia un).
La Lina la va posar al terrat i va avisar els gaviots carronyaires i desgavellaires gens delicats que ni acostar-s'hi, bèsties merdoses que tot ho mengen, cançonetes de bressol incloses.
La quarta vegada que en Medir li va comparèixer amb una nova azalea, la Lina no va saber què dir. Les meravelloses flors contenien la màgia dels somriures que parlen sols. I el test va ser col·locat al balcó d'una cambra que mirava cap a muntanya.
La cinquena azalea ni passava per la porta. Van haver d'entrar-la per la finestra de doble fulla i posar-la sobre unes rodetes per traslladar-la a un recó del menjador on la planta ho menjava tot per l'atracció que irradiava.
La sisena vegada n'hi va portar una poc vista, exòtica, que qui sap d'on havia tret i com havia aconseguit. El color, admirable. La Lina la va posar a l'ampit del finestró de la seva habitació.
Aquella nit la Lina no va poder dormir. Mirava la lluna i li semblava una azalea gegantina i llunyana. Desitjava anar-hi.
Es va llevar i es va posar una bata de quadres de tons lila-blavencs i va fer la ruta de les azalees de casa seva. La llum de la celistia, com un tel de somni, i el silenci de la nit, tan pregon, no van poder evitar que se sentís la melodia de les azalees. Uns sons inefables que van translladar la Lina a la lluna, certament, i allà es va gronxar entre pètals i estels.
L'endemà va ser ella qui va anar a veure en Medir i va descobrir que només menjava patates bullides perquè estava a l'atur feia molt i pràcticament no tenia diners. No podia pagar la hipoteca i ho tenia tot embalat per marxar sota un pont si n'hi havia algun de desocupat.
La Lina li va dir, plorant, que ella tenia un sostre i que a les nits una azalea que creix i decreix l'il·lumina. I aleshores va entregar a l'home que estimava una azalea de la lluna i es van besar.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
133113 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46