Serps d'estiu

Abans l'agost era un mes tranquil. Els polítics estaven de vacances, més lluny o més a prop, i no podien espatllar res. Els diaris portaven poques pàgines i un es podia permetre el luxe de resoldre fins i tot els mots encreuats, o el sudoku més modernament. Els informatius, feina tenien a emplenar la mitja hora de que disposaven. Llavors apareixien les anomenades serps d'estiu, notícies de dubtosa credibilitat que ajudaven a omplir temps o espai: el naixement d'un xai amb tres caps, la visió d'un O.V.N.I. o la intermitent irrupció en escena del monstre del llac Ness. Aquesta mena de supervivent del juràssic, que surt sempre mogut en les fotografies, de forma sinuosa i allargada, devia ser sens dubte l'origen de la frase que dona nom al títol i que designa qualsevol esdeveniment increïble en temps de poca activitat periodística.

Ja fa uns quants anys però, que aquest mes canicular és més mogut del caldria esperar. Molta gent “fa l'agost”, especialment els especuladors financers, que han convertit un mes amb poca activitat borsària en un dragon khan, en el qual gràcies al Dow Jones, al Nikkei ó a l'IBEX 35 la crisi cada dia ens sembla un cinc o un sis per cent pitjor. Els polítics interrompen les vacances per les notícies preocupants que arriben de tot arreu: la massacre de Noruega, els disturbis a Londres, més retallades encara sobre el poc que queda, els atacs dels mercats al deute públic, la guerra civil de Líbia, la repressió a Síria, les angúnies d'Obama per evitar el concurs de creditors i una reforma constitucional que només suggerir-la Àngela Merkel, el PP i el PSOE s'afanyen a aprovar.

Així les coses, les serps d'estiu corren a amagar-se en els seus caus. Ja vindran temps millors, deuen pensar, en els quals podrem tornar a remenar la cua. Però les més pessimistes tenen por d'anar-se convertint en una espècie en vies d'extinció, atropellades sense pietat a la carretera per on circula un món que corre a gran velocitat i que no es pot aturar ni un sol instant. Les més reivindicatives han elaborat un manifest exigint que l'agost torni a ser com abans, un mes tranquil, de becaines, sense ensurts, per poder recuperar el protagonisme que mai haurien d'haver perdut. Per això demanen un estatus de protecció especial a l'organisme de l'O.N.U. que sigui competent en la matèria, un tema que hauria de ser debatut d'urgència...en ple mes d'agost per exemple.