Cercador
Serengueti mare
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Nit a la sabana:
imatges o simfonies.
Nuvols prenyats de llavor
sembren musica arreu.
En un llac de sons
cauen gotes de tambors i trons.
El xaman canta;
sons guturals a les cordes:
cor de granotes en zel.
El baobab balla argentat
sota l'astre ple de llum
(i fa ballar les branques).
Crits a la llunyania,
festeig i cants:
l'ofrena de sang a la vida.
Ocells de nit
sobrevolen l'espectacle
i el foc dels ulls del nouvingut
els il.lumina els ventres
blancs com la lluna,
a la que retornen
fidels de matinada.
Tot balla amb les estrelles
al ritme innat de l´herba
acariciada per vents
carregats d'historia.
...i tu ballaves tambe,
descalça en un bassal,
embruixada de nit i musica;
ballaves com una flama
amb el teu fill en braços,
eixoplugat pel teu rostre.
Comentaris
-
Em sembla...[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 16-05-2005 | Valoració: 10
una descripció preciosa. A mi m'agradaria viure aquests moments.
-
Una preciositat de poema...[Ofensiu]Carme Cabús | 15-05-2005 | Valoració: 10
...ple d'imatges riques i sorprenents. Cauen com sols rodons damunt el poema, damunt la vida que s'hi crea, rodona i completa.
Et felicito de tot cor per la teva obra, per la teva capacitat d'evocació i suggeriment. -
...[Ofensiu]GariKoitz | 09-05-2005
gràcies pel comentari a tu també, referent al que deies dels viatges... a qui no li agrada viatjar? enveja sana sí....
-
Quina enveja![Ofensiu]GariKoitz | 08-05-2005
Quina enveja això de voltar món! perquè suposo que alguna cosa d'autobiorràfic ha de tenir aqest poema...
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com