Ser-hi o no Ser-hi, aquesta és la qüestió per resoldre l'entrellat

Un relat de: llamp!
Tot ens mena cap al fet de la presència,
o el fet d'estar en cos, ment i esperit
en el centre on es duu a terme la trobada.

La trobada és el nexe, el vincle, la unió
entre les ànimes predisposades a reunir-se
en favor de la presa de decisions fermes.

En consonància amb el què un pensa i sent,
hom pren la determinació de fer actes de valor
que siguin tinguts en compte a l'hora de decidir.

I amb aquest propòsit, hom s'autoafirma,
es manifesta, és escoltat i es fa congnoscitiu.
Interioritzat el missatge pels assistents, s'assenten.

No ser-hi implicaria, també, no manifestar-se
i, en conseqüència, no ser tingut en compte
amb tot el què comporta de pèrdua pel grup.

Assistir no és obligatori, compormetre's insignificant.
Mullar-se depèn de si et vols mullar,
també depèn de si pots mullar-te amb garantia de poder-te secar.

L'abscència implica no mullar-se aquella vegada, però
pots mullar-te sempre que vulguis, no hi ha límit.
Amb l'esperit també pots ser present en les reunions.

L'esperit és quelcom que roman dispers en l'aire,
que no es veu, però es respira. Que es deixa sentir.
Ser-hi amb l'esperit, no depèn de ningú.

Ser-hi, amb l'esperit, depèn de cadascú.
I de la implicació que aquell o aquells esperits desprenen
amb la voluntat d'afirmar alguna premissa no adscrita.

En ser-hi o no ser-hi dependrà que la reunió acabi exitosa,
o exitosament caigui en l'oblit dels presents.
I dels no presents en quedarà un buit infinit.

El més important és que l'absentisme sigui inconformista,
com dient que jo voldria ser-hi, però no puc.
Causes de força major m'ho impideixen, però hi sóc amb l'esperit.

Per resoldre l'entrellat es necessitarà de quòrum,
de participació, de debat, d'anàlisi, de diàleg.
I en aquest vaivé de jo et dic, però tu dius, per tant ell diu...

Som els presents els qui decidim, en presència present,
que tot allò recollit en els acords ho acordem en present.
I tot allò que fou algun dia, és present en la reunió.

Mentre que tot allò que serà, o podia haver sigut i no és,
entra en el camp del futur hipotètic, i de l'evanescència,
mentre que, en absència dels presents, aquests es posposen.

Ser-hi o no Ser-hi, aquesta és la qüestió fonamental de tot ordre.
Aquell qui s'absenta, absent és, malgrat l'esperit es percebi,
la magnitud es concebi i la gratitud s'apreciï.

La suma i resta d'esforços multipliquen les aportacions,
per no dividir els presents en arrels que poguessin ser quadrades,
així, es troba el consens desitjat per resultar en acords democràtics.

Comentaris

  • Bona i elegant reflexió....[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2018 | Valoració: 10

    M'ha encantat com l'has descrit, Llamp.
    Té molta bona raó i és molt bo.
    Escrius molt bé.
    Una salutació...
    Rafael Molero
    Perla de Vellut

  • La solució de Dinamarca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-11-2018 | Valoració: 10

    En Hàmlet tenia dubtes, pensava en veu alta, ho va escriure i se n'adonà de moltes coses, tenia un problema. Però se n'adonà. I aquest era el tema, el ser conscient que hi havia un problema. Ser-hi o no ser-hi, estar present o absent en una reunió, la reunió per resoldre el problema. Eren assumptes personals d'ell o afectaven el regne de Dinamarca? O de casa, o de Catalunya o d'Espanya? Qüestions personals, socials o polítiques afloren en aquest poema per reflexionar. Ets un crack! Una forta abraçada, Dani!

    Aleix