Seqüència

Un relat de: Mansuba

Ella seguia amb la mirada clavada a la porta, les seves mans premien amb força la bossa recolzada a la falda. Asseguda a la banqueta, esperava que sortís la seva companya; ja feia mitja hora que havia entrat.

El seu cervell no volia pensar i reproduïa una vegada i una altra el final de l’exercici de terra. La seqüència a la diagonal començava amb tres passes. Una, dues, tres…, després una carrera curta i, per acabar, els dos salts mortals amb tres rotacions cadascun. Els aplaudiments eren ensordidors, el triple doble havia embogit el públic.

La seva companya no la va mirar quan va sortir, duia les galtes enrojolades i un petit blau delator al coll. Va desaparèixer a correcuita pel passadís mentre es col·locava bé la samarreta rebregada i s’ajustava a la cintura els pantalons del xandall.

Quan ella va entrar, ell li mostrà la llitera dels massatges al fons de la gran sala i li digué a cau d’orella: «Ets la millor». Ella va deixar la bossa damunt la taula, l’obrí i posà la mà a dins. Ell estava d’esquena i no la va veure venir. Una, dues, tres passes…, després una carrera curta i, per acabar, les dues ganivetades mortals.

Comentaris

  • Maltractament[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-06-2022 | Valoració: 10

    Interessantíssim. Breu, concís i directe al gra. Un rerefons de maltractaments i una venjança final, la sorpresa, la cirereta bèstia del pastís. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Ja no cal que ens enviïs una nova autorització, amb la primera ja en tenim prou.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////


  • Renoi![Ofensiu]
    Prou bé | 10-12-2021 | Valoració: 10

    Molt bo! Original i ocurrent i, com sempre ben escrit!
    Sort
    amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mansuba

8 Relats

26 Comentaris

1674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.