Sento

Visc al dia
i ploro
i somric
al ritme
del temps
que m’indica
que tot
passarà
d’aquí
un no-res.

I dormo
de nit
i somnio
que tot
ve
i s’esvaeix
de pressa
o va lent
segons
el moment.

I canto
si em llevo
contenta
i veig
que la llum
és clara
i albiro
que el dia
m’espera
amb neguit.

I temo
la pluja
i els llamps
que m’espanten
i em cansen
i em penso
que em diuen
que res
del que passi
serà bo.

I penso
que sola
me’n surto
malgrat
el silenci
i el buit
i l’angoixa
d’ignorar
el que demà
passarà.

Però visc
i somric
i ploro
i somio
i temo
i penso
i canto
i sento
que tot
és així.

Perquè sí.