Sense necessitat

Un relat de: llamp!
Sense necessitat de llegir he llegit molt
Sense necessitat de parlar he parlat molt
Sense necessitat d’escoltar música he escoltat molta música
Sense necessitat d’establir relacions m’he relacionat molt
Sense necessitat d’estimar a algú he estimat a molta gent
Sense necessitat d’odiar he odiat sense raó
Sense necessitat d’atabalar-me m’he atabalat molt
Sense necessitat de pecar, sóc un pecador convicte
Sense necessitat de fer el bé faig el bé quan puc
Sense necessitat d’expressar la ràbia que sento he expressat la meva enèrgica fúria
Sense necessitat d’esbroncar ningú he esbroncat a qui no s’ho mereixia
Sense necessitat de gastar diners he gastat diners
Sense necessitat de perdre’m en l’univers m’he perdut en el planeta
Sense necessitat de viatjar he viatjat a tort i a dret
Sense necessitat de corrompre’m he vist la corrupció en les notícies
Sense necessitat d’intervenir he intervingut quan se m’ha demanat
Sense necessitat de buscar brega he tingut moments de rancúnia
Sense necessitat de buscar explicacions he tingut l’ambició de trobar respostes
Sense necessitat de burlar l’enemic he fet bones amistats després del combat
Sense necessitat de fer la Guerra he fet la Pau
Sense necessitat de fer massa soroll he aixecat una mica la veu
Sense necessitat de passar a la posteritat m’he fet un lloc en un cor desemparat
Sense necessitat de voler més que els altres he volgut una mica menys
Sense necessitat de destacar els errors en ell he destacat també les seves virtuts
Sense necessitat d’enfonsar-me en la crisi he ressorgit de l’estabilitat
Sense necessitat de criticar ningú he poetitzat sobre el crític
Sense necessitat de crear dubtes he dubtat de mi mateix
Sense necessitat d’ofegar-me de deutes he tingut deutes que m’han escanyat
Sense necessitat de dir mentides es poden dir moltes veritats?
Sense necessitat de dir totes les veritats es pot dir alguna mentida?
Sense necessitat de creure’s tot el que et diuen pots creure en tu mateix o tu mateixa?
Sense necessitat de voler anar més enllà pots venir aquí ?
Sense necessitat de dir el que un pensa es pot dir allò que he pensat?
Sense necessitat de conviure amb algú es pot conviure amb tots?
Sense necessitat de voler influenciar es pot influenciar una mica millor?
Sense necessitat de fer el poema definitiu es pot poetitzar sobre l’orgull?
Sense necessitat de crear indecisió en el davanter atacant es pot dubtar del defensor en futbol?
Sense necessitat de dir allò que vull puc expressar allò que sento?
Sense necessitat de dir bajanades es pot dir alguna bestiesa?
Sense necessitat de fer-se pesat un es pot fer molt repetitiu
Sense necessitat d’expressar-ho verbalment existeix el llenguatge no-verbal
Sense necessitat d’opinar es pot creure en alguna idea
Sense necessitat d’expressar l’opinió crec que se’m nota
Sense necessitat de crear polèmica la polèmica es crea a ella mateixa
Sense necessitat de fer un escàndol és escandalós el teu somriure!
Sense necessitat de voler mal a ningú tothom vol el teu bé
Sense necessitat de caure en el parany un hi cau per anar despistat
Sense necessitat de veure’s reflectit en un mirall un es veu a sí mateix diferent dels altres
Sense necessitat de concretar cap mesura es concreta la desmesura
Sense necessitat de tenir raó la raó es pren la seva llibertat
Sense necessitat de faltar el respecte a ningú es poden respectar moltes normes de convivència
Sense necessitat d’entrar en el caos se surt d’ell
Sense necessitat de fer un gran titular fa un subtítol
Sense necessitat de deslligar-se d’allò que el reté creu en la seva llibertat
Sense necessitat de transformar-se es forma en la Universitat
Sense necessitat d’assegurar-se la victòria cau derrotat
Sense necessitat de sortir victoriós es fa amb el triomf
Sense necessitat de reconeixement social es replega en el seu oracle de la solitud
Sense necessitat de dir una última paraula va acabant de parlar
Sense necessitat de dir que travessa un bon moment les coses li van bé
Sense necessitat de crear ell crea i crea com el més creatiu
Sense necessitat d’aprovació surt aprovat
Sense necessitat d’afirmar res nega tot allò que li atribueixen
Sense necessitat d’adular a ningú se sent realçat
Sense necessitat de desitjar allò que no pot desitja allò que li és possible
Sense necessitat d’esgotar les possibilitats esgota els recursos
Sense necessitat de fer-ho millor ho fa insuperable
Sense necessitat de fer el ridícul fa el ridícul a propòsit
Sense necessitat de capgirar res es regira contra tot
Sense necessitat de ficar-se en embolics es fica en bons rotllos
Sense necessitat d’insultar critica constructivament i amb una educació exquisida
Sense necessitat de fer-se el valent es fa el covard
Sense necessitat d’escriure res escriu pels descosits
Sense necessitat de ser raonable empra molts raonaments
Sense necessitat de parlar molt expressa concisament com pensa
Sense necessitat d’estimar una persona estima moltes persones
Sense necessitat d’equivocar-se s’equivoca tot sovint
Sense necessitat de dir-ho ho diu en forma de relat
Sense necessitat de perdre el temps el perd amb molt de gust
Sense necessitat de minimitzar riscos els minimitza al màxim
Sense necessitat d’aprovar res ho aprova tot
Sense necessitat de ficar-se en política no s’hi fica ni amb el suport de la gent
Sense necessitat de ser una persona amb principis ho és
Sense necessitat de professar predilecció per algú professa predilecció per alguns principis
Sense necessitat de ser pervers fa de la perversió la víctima de les seves crítiques
Sense necessitat de criticar la ignomínia pretén retornar el cabal a la gent
Sense necessitat de rumiar fa del joc la seva passió
Sense necessitat d’explicacions us ho dic així mateix.

Comentaris

  • "L'univers no és necessari, sinó contingent"[Ofensiu]
    unicorn_gris | 22-10-2016 | Valoració: 9

    Hola llamp! .

    El teu relat està bastant bé, de debò.

    Em fa pensar en la filosofia de Guillem d'Occam, segons la qual déu no està regit per normes sinó que és lliure en tot el que fa.

    Certament, d'inevitables poques coses ho són. Som humans i som lliures. Ens agradi o no som lliures. Però que siguem lliures no vol dir que tot el que poguem fer per la nostra llibertat sigui bo. Si la llibertat sempre fós bondat, la llibertat seria menys àmplia.

    No entenc com tants aprecien tant la llibertat... Jo aprecio més aviat el bon caràcter.

    En fi, felicitats pel relat.

    Ens veiem!!!