Sense la mare

Jo també vaig plorar al faltar-me els pares. Ell just el dia que feia 85 anys. Ella amb 97 primaveres al damunt. Enguany haurien fet els 100.
La buidor és immensa i sempre és aviat per molts anys que visquin.
Serveixi aquest comentari d'un desconegut per tu, com a homenatge a la seva memòria,
de la teva mare i del meus pares.
Sé que donar-te el meu condol no serveix de res, però sentir-te comprés si que et pot ser
una mica d'ajuda. Amb aquesta intenció ho faig.

Una forta encaixada de JOANPG.

PS. Comentar-te el poema no ho crec convenient ja que tu ets un escriptor consagrat i jo un aprenent atrevit.

Per desgracia quan perdem una mare, smpre pensem que encara no era l'hora..... ojala els pares fosin senpre al nostre costat...... a mi em fa motla por perdre a la gent que tant m'astimo.... pero es llei de vida i no puc fer res.... molts petonets